Segona sessió del judici que ha començat aquest dilluns amb la declaració d'expresident català Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. Comencen a declarar els testimonis i aquest dimarts ho faran gran part dels responsables del departament d'Ensenyament citats per la Fiscalia i l'acusació particular. També compareixen el director de tota l'organització de la consulta, Joan Cañada, i el director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé.

La segona sessió del judici, que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), començarà a les 09:00 hores amb la declaració com a testimonis dels dos inspectors de la conselleria d'Ensenyament que van denunciar que el departament va convocar reunions amb directors d'institut per sol·licitar-los que facilitessin l'accés als seus locals per a la votació del 9-N. Aquests dos testimonis, Josep A. i Jesús R., que compareixeran en el judici a proposta de la Fiscalia i de l'acusació popular, van assegurar en els seus documents que la directora territorial d'Ensenyament a Barcelona, Montserrat Llobet, havia convocat una reunió el 16 d'octubre del 2014 per "impartir instruccions" als directors d'escoles "per a la utilització dels seus centres" el 9-N.

La Fiscalia dóna un gran valor a aquests documents, ja que opina que contradiuen "directament" la tesi defensada per l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que no es va celebrar cap reunió en aquest sentit. Aquest dilluns, però, en la seva declaració Rigau ha admès la reunió i l'ha explicada en el context que hi havia moltes preguntes dels voluntaris del departament de la zona de Barcelona i que per atendre tots els dubtes es va decidir fer una reunió a la qual ella no va assistir. 

De fet, la directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Barcelona, Montse Llobet, que serà la tercera testimoni a comparèixer aquest dimarts, va reconèixer en la fase d'instrucció que va convocar dues reunions -el 16 i el 22 d'octubre-, amb directors d'institut, encara que va ser per informar-los sobre el paper dels centres durant la consulta i per tranquil·litzar-los davant la seva preocupació per si incorrien en alguna responsabilitat penal si obrien les portes, i no per donar-los cap tipus d'instrucció. Per contra, un dels inspectors va advertir davant del jutge d'instrucció que alguns dels directors que van assistir a les reunions el van informar que la directora territorial sí que els va dir que permetessin l'obertura dels centres i que, si no es volien implicar en el procés, busquessin voluntaris perquè ho fessin.

L'inspector en cap d'Ensenyament, Francesc Güell, que també compareixerà com a testimoni, va assistir a les dues reunions, en les quals, segons va declarar durant la fase d'instrucció, no es va pressionar els directors d'institut, sinó que se'ls va tranquil·litzar davant la inquietud sobre què els podia succeir si deixaven entrar les urnes.

Directors d'institut

La directora de l'institut l'IES Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Dolores A., que es va negar a obrir les seves portes a la consulta, està previst que comparegui aquest dimarts en el judici. En fase d'instrucció, aquesta directora va assegurar que en vigílies del 9-N, entre els dies 6 i 7 de novembre -una vegada que el Tribunal Constitucional ja havia suspès la votació- va rebre diverses trucades de la conselleria d'Ensenyament on la van pressionar perquè lliurés les claus del seu centre per acollir les urnes.

A proposta de la Fiscalia i l'acusació popular, també declararà la directora d'un institut Pompeu Fabra de Badalona (Barcelonès), que sí que va acollir urnes, i que en fase d'instrucció va assegurar que no va ser pressionada i que, com que no hi havia cap voluntari entre els membres del claustre, va optar per lliurar les claus a la Conselleria, que les va donar a un voluntari de la consulta que treballava allà i a qui coneixia.

El director de la consulta i el CTTI

Per aquest dimarts també està prevista la declaració com a testimonis de l'assessor en matèria d'opinió del Departament de Governació que va dirigir l'organització de la consulta, Joan Cañada, i la directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), Elisabet Abad, que va encarregar als presos la confecció de les urnes i paperetes, per un valor d'uns 50.000 euros.

També ha estat citat per demà el llavors director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé, que va assumir l'organització informàtica de la consulta, i el president de l'empresa Focus, a la qual la Generalitat va pagar 140.000 euros per muntar la carpa que va acollir el centre de premsa i difusió de dades del 9-N.

En la seva declaració en fase d'instrucció, Cañada, Abad i Escalé van reconèixer que el govern català es va implicar en l'organització de la consulta després del 4 de novembre, dia en el qual el Constitucional va suspendre la consulta, si bé van matisar que ho va fer de forma indirecta, ja que era molt difícil detenir l'engranatge del procés, que, segons van al·legar, en molts casos estava en mans de les empreses contractades.