El català guanya presència a la Catalunya Nord tot i que segueix sent una llengua minoritària. Així ho recull una enquesta impulsada pel departament de Cultura amb la col·laboració del Consell del Departament dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer, presentat el 10 de març a Perpinyà.

Malgrat que el català ha experimentat un creixement substancial, l’estudi mostra que és una llengua amb més ús privat que no pas públic, producte de desenes de dècades de polítiques centralistes per part de l’Estat francès i de l’eliminació de la llengua catalana de l’escolarització i les institucions.

L’enquesta, amb una mostra de 1.760 persones de més de 15 anys, no només pretén mesurar quin és el grau de coneixement del català en aquest territori, sinó que també s’analitzen els seus usos i quina opinió tenen sobre l’ensenyament en català.

Més catalanoparlants

Una dada sens dubte positiva és que el català guanya parlants. Més d’un terç de la població de la Catalunya Nord (35,4%) diu que el sap parlar, tot i que només el 5,7% l’utilitza habitualment, sol o compartida amb el francès, una xifra superior al 4,5% registrat a la mateixa enquesta que es va realitzar el 2004.

Aquesta dada contrasta amb el 61% de la població que declara entendre el català i el 39,2% que assegura saber llegir-lo. Una dada preocupant és que només un 14,3% dels nord-catalans saben escriure’l, fet que demostra la marginalitat del llengua catalana en el sistema educatiu francès.

Un 76,1%, a favor bilingüisme a l’escola

La majoria de ciutadans de la Catalunya Nord donen suport altíssim a normalitzar l’ús del català a través de les institucions, dels mitjans i de l’ensenyament. De fet, un 85% està a favor d’obrir una televisió local en català; un 75%, d’una llei de llengües regional, mentre que un 58% està d’acord amb la cooficialitat del català.

El català en l’àmbit de l’ensenyament també compta amb un recolzament més que considerable: fins a un 76,1% està a favor del bilingüisme a l’escola, xifra que augmenta fins el 80,3% si es planteja dedicar una assignatura al català.

El francès segueix sent hegemònic

La posició de la llengua catalana és encara molt feble i el francès es manté com a parla hegemònica pel que fa als usos lingüístics. Les dades demostren que existeix una gran escletxa entre l’ús públic i privat del català, que sovint és percebut com una llengua familiar: a casa és on més s’utilitza (16,1%), mentre que en el petit comerç (8,1%) o a les administracions (0,6%) les xifres són molt baixes, pràcticament residuals.