Si la setmana passada era The New York Times qui posava la mirada en el referèndum català, aquest dijous, el procés és protagonista d’un llarg article al Financial Times. En total, 15 pàgines d’especial que repassen el procés polític català i com s'hi ha arribat amb el testimoni de diferents actors polítics del procés com ara el del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras; l'expresident de la Generalitat, Artur Mas; el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; la presidenta de C's, Inés Arrrimadas, i ciutadans anònims de la societat catalana. 

L’especial, titulat "Com el referèndum de Catalunya exposa una Espanya dividida", retrata com el conflicte entre Catalunya i Espanya, que defineix “d’històric, nacionalista i d’identitat”, ha passat de ser un tema secundari dins de la societat catalana a convertir-se en un tema central, que es recolza en un Parlament i Govern amb majoria independentista. 

En aquest sentit, tal com repassa el Financial Times, “Catalunya ha estat part de l’Estat espanyol durant segles tot i que molts catalans es consideren una nació separada amb la seva pròpia llengua, cultura i història”. Per tant, el referèndum del pròxim dia 1 d’octubre “servirà per ensenyar a Madrid –i al món– que els 7,5 milions de catalans desitgen i es mereixen un Estat propi”, exposa el rotatiu.

De fet, el rotatiu es fa ressò del poder de manifestació dels catalans en els darrers anys, amb les massives concentracions cada onze de setembre i assenyala que aquí és "on és més evident el canvi" que ha viscut la societat catalana en els darrers anys. A més de l'augment d'estelades als balcons de les ciutats catalanes que fan patent aquest sentiment del poble català.  

Un referèndum, però, que des de Madrid no en volen sentir a parlar, tal com recorda el Financial Times: "Madrid el vol bloquejar perquè queda fora de la Constitució i per tant, no tindrà efecte legal". Davant d'aquesta negació, el diari es demana "quin percentatge de suport necessiten els catalans perquè Espanya i Europa cedeixin". 

"Catalunya vol decidir el seu futur –el seu futur polític–, però s'enfronta amb un Estat que diu: No pots prendre aquestes decisions. Les prendrem nosaltres al vostre lloc", defineix Junqueras, que afegeix que s'acaba reduint a "una qüestió de dignitat democràtica i política". Artur Mas posa especial èmfasi en la judicialització del procés per part del Govern central i afirma que malgrat totes les acusacions i amenaces, no podran amb el poble català: "Poden obrir vies penals en contra de centenars de gent, ens poden amenaçar amb treure'ns poder. Tot això ho poden fer. Però què faran si hi ha milions de persones al carrer? A qui ens enviaran?", valora Mas. 

A l'altra banda del tauler, la posició d'Arrimadas que creu que "la crisi econòmica" ha estat la responsable de la crescuda de "populismes i nacionalismes". Unes solucions "màgiques", tal com ella qualifica, per sortir d'aquesta situació. En aquesta línia, la líder de la formació taronja a Catalunya declara que si "en altres països es diu que tot és culpa d'Europa, aquí a Catalunya diuen que tot és culpa d'Espanya". Unes paraules pròximes a les de Miquel Iceta, que afirma que "la gent té por, i per tant, pensen que si pertanyen a petites comunitats, estaran més protegits". 

Crisi econòmica, Estatut del 2006 i Arenys de Munt

A banda de fixar-se en la història de Catalunya i Espanya, el Financial Times també retrata esdeveniments més recents com ara la crisi econòmica, l'Estatut del 2006 i la primera consulta independentista celebrada a Arenys de Munt el 2009. Tres elements que combinats tenen a veure amb l'augment independentista dels darrers anys. Per una banda, tal com s'explica des del diari anglès, "la crisi econòmica influeix en l'augment del sentiment independentista" i posa sobre la taula la coneguda frase "Espanya ens roba", que s'utilitza per queixar-se de la diferència entre els diners que dona Catalunya i els que rep.

Pel que fa a l'Estatut, el Financial Times explica que es va presentar a Madrid una proposta aprovada pel Govern i pel poble català en un referèndum en què es demanava més autonomia. Una proposta que va ser reduïda per part del Govern central i es va convertir en "la confirmació que la demanda de més autonomia, drets i diners no s'aconseguiria dins d'Espanya".

Per últim, la primera consulta independentista celebrada el 13 de setembre del 2009 a la localitat d'Arenys de Munt (Maresme) i que suposa un punt de trencament: la independència pot arribar a ser possible. Almenys, això és el que relaten diferents testimonis que van ser presents en aquell moment, com l'exalcalde del municipi, Josep Manuel Ximenis, que explica que "durant tota la seva vida la independència s'havia vist com un moviment fantasiós i minoritari, una cosa impossible d'aconseguir", però que a partir d'aquell dia va deixar de ser-ho. De fet, durant els dos anys següents, 553 municipis i prop de 900.000 catalans van seguir l'exemple de la localitat del Maresme i van celebrar consultes.

Un reportatge sobre el referèndum i el procés català que acaba amb les paraules de Junqueras i la ferma decisió de persistir i seguir fins al final: "Ho intentarem. Ho intentarem. Ho intentarem".