El mateix dia en què el líder del PDeCAT i exconseller de la Presidència, Francesc Homs, signava la notificació del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació a un any i un mes per posar les urnes del 9-N, Partit Popular i PSOE es tornaven a quedar sols al Congrés dels Diputats defensant que el Tribunal Constitucional no estaria polititzat, davant la crítica d'una majoria de grups. Així i tot, Cs ha tingut el suport de PP i PSOE –242 vots– per crear un grup de treball que en el termini de sis mesos elabori un document sobre com reformar la institució en una posterior llei orgànica, i fomentar la independència de l'òrgan. La mesura, però, no satisfarà una de les queixes que Podemos, PNB, ERC i PDeCAT han fet emergir: el tractament dels conflictes territorials, un cop l'expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos va afirmar que la institució no es podia fer càrrec del procés sobiranista.

L'impulsor de la mesura, Juan Carlos Girauta, ha carregat sobre allò que anomena "un Estat de partits", on els populars i els socialistes –presumptament– es repartirien els "llocs a cobrir entre cúpules", amb el conseqüent "descrèdit" que això generaria en l'opinió pública. "Pretenem tornar als principis dels pares de la Constitució, que segurament no seria una situació que ara sembla normal per als partits però anormal per als observadors", ha dit, després que fa dues setmanes es renovessin els quatre membres del TC, proposats per PP i PSOE. 

Al marge de Cs, els partits amb sensibilitats sobiranistes han desplegat una bateria de retrets a la forma i fons del TC.

El diputat d'Unidos Podemos, Jaume Moya, ha denunciat que l'Alt Tribunal hagués quedat "completament desacreditat", després de l'aprovació de la llei orgànica de reforma del TC per part del PP, que permetia suspendre polítics –cosa que la Comissió de Venècia reprova i el Congrés va instar a derogar fa unes setmanes–. "És un reflex desdibuixat, una falange més de la Brigada Aranzadi que ataca tot allò sospitós de dret a decidir", ha dit. També ha denunciat la manca de representació de les dones en la institució: per 60 magistrats homes, només n'hi havia 5 que eren dones.

El líder d'ERC, Joan Tardà, ha aprofundit sobre la qüestió del procés i la "politització". Primer ha assegurat que Pérez de los Cobos s'havia "ufanat" de ser militant del PP, com a símbol de "decadència" i "putrefacció" de la institució. "Si reconeixen interès a modificar la llei del 79 és perquè hi ha quelcom que fa olor de podrit", ha lamentat. Els republicans, però, han votat en contra de la mesura de Cs perquè no s'han inclòs les seves demandes: la impossibilitat que l'Alt Tribunal jutgi quan s'actua "en compliment d'un mandat democràtic", que no elimini lleis autonòmiques, i que el TC no pugui tombar els estatuts que puguin ser refrendats pel "poble o les urnes", ha dit Tardà. 

Amb la sentència d'Homs sobrevolant la cambra durant tot el dia, el diputat demòcrata, Jordi Xuclà, ha exigit que el TC fos un "mitjancer, no un braç executor" dels conflictes entre Estat i autonomies. "Un TC que pren decisions polítiques i que ha pres la decisió d’apartar Homs de les seves funcions. La seva humanitat hauria d’anar orientada a expressar el seu sentiment cap a un diputat d’aquesta cambra que va posar les urnes. Això pesarà sobre la seva esquena i la democràcia espanyola", ha sentenciat.

Al seu torn, el diputat del PNB, Mikel Legarda, ha assenyalat aquella que creu com la causa del "descrèdit" del TC. "A Espanya, es presenta no tant com un àrbitre de l'Estat constitucional i autonòmic, sinó com el màxim garant de la supremacia constitucional", ha assegurat parafrasejant un altre jurista de renom. A parer seu, aquesta institució no hauria aconseguit reduir els conflictes, sinó fer-los créixer. "S'ha instal·lat un Estat autonòmic judicialitzat, ha perdut autoritat després de la sentència catalana contra l'Estatut", ha reblat. Més tard ha insistit que una de les funcions bàsiques assignades a l'Alt Tribunal era la de la "Constitució territorial", en relació amb el País Basc i Catalunya, i que en aquest sentit havia perdut el principi de pluralitat.

I al seu torn, PP i PSOE, han lamentat les denúncies de Girauta sobre l'elecció dels magistrats. Ambdós han defensat que aquests seguien uns estàndards amb elevats requisits i que les sentències solien prendre's per unanimitat i vots particulars com a símptoma "d'autocontrol". "No són obra de vicaris sota la instrucció dels partits, ni de magistrats mediocres", ha denunciat el socialista Gregorio Cámara. "No creiem en el desprestigi de la institució, ni que no siguin independents", ha afegit el popular Francisco Martínez, qui no ha rebutjat les "oportunitats de millora" de Cs.