Hi ha dos tipus d'efectes electorals d'anar junts o per separat a unes eleccions, un de matemàtic i un d'estratègic. El matemàtic resulta de la fórmula electoral que converteix vots en escons. La llei d'Hondt amb que s'elegeix el Parlament de Catalunya afavoreix la formació de llistes unitàries. Això és veritat fins i tot oblidant els partits que no arriben al llindar del 3% requerit a Catalunya, que evidentment en solitari tenen una traducció dels vots en escons del 0%.

La llei d'Hondt assigna escons d'acord amb la regla del màxim quocient de votants per a cada escó. Tots els partits que obtenen escons, excepte en els casos d'empat, que es resolen per sorteig, o d'un vot de diferència, reben vots sobrers que no necessitaven per a aconseguir el nombre d'escons que aconsegueixen. Hi ha partits que treuen el darrer escó de la circumscripció per molt pocs vots –i per tant “perden” molt pocs vots– i partits que es queden a molt pocs vots d'aconseguir el següent –i per tant “perden” molts vots. Les pèrdues se situen entre el 0 al 100% dels vots que es requereixen per al darrer escó assignat. De mitjana, a cada circumscripció, cada partit amb escons perd una quantitat de vots que equival al 50% de la necessària per a aconseguir un escó extra.

La reducció d'aquestes pèrdues de vots el que fa atractiva, per pura matemàtica, una coalició electoral

És la reducció d'aquestes pèrdues el que fa atractiva, per pura matemàtica, una coalició electoral. En el cas de Catalunya, donat que hi ha quatre circumscripcions electorals, una coalició entre dos partits amb representació a totes elles, com JxSí i la CUP, obtindrà, en valor esperat, dos escons més dels que obtindrien ambdós partits per separat. Això passa perquè, en coalició, el 50% dels vots, en valor esperat, d'un escó extra només es perden una vegada i no dues, a cada circumscripció.

De fet, és senzill caracteritzar totes les possibilitats i les seves probabilitats. En cap cas la coalició pot obtenir menys escons dels que obtindrien els seus partits per separat. Tampoc pot obtenir més d'un escó extra per circumscripció, ja que la suma de dos valors entre 0 i 100% no pot ser mai superior a 200%. En el cas de JxSí i la CUP, per tant, els guanys poden anar de 0 a 4 escons. La distribució binomial ens dona les probabilitats esperades dels possibles guanys. La probabilitat que no guanyi cap escó és 6,25%, que guanyi un escó 25%, dos 37,5%, tres 25% i quatre el 6,25%.

Dos escons més és una xifra molt significativa a un parlament com el català on la majoria és de 68 escons

A les eleccions del 2015 JxSí va treure 62 escons i la CUP 10, per 25 de C's, 16 del PSC, 11 del PP i 11 de CSQP. Si sumem els vots de JxSí i la CUP i apliquem la llei d'Hondt veiem que prenen un escó al PP a Barcelona i un a CSQP a Girona. A Lleida i a Tarragona els resultats no canvien. Dos escons més és una xifra molt significativa a un parlament com el català on la majoria és de 68 escons.

L'altre factor és l'estratègic. Una coalició afecta no només la traducció dels vots obtinguts en escons sinó també la formació d'expectatives dels votants i el nombre de vots que s'obtenen. És més difícil de quantificar però no per això és menys important. La política és un joc de coordinació. Es tracta d'aconseguir una coalició prou gran per a assolir els objectius que es volen. Com més engrescador sigui l'objectiu i més suport s'aconsegueixi mobilitzar més probable és que més gent s'hi engresqui. És per això que se sol dir que en política la unió no només suma, multiplica.

Joan Serra, politòleg, és professor de Finances Públiques i Política Econòmica a la Ruhr-Universität Bochum