En un intent més de treure el cas de sedició de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart de l'Audiència Nacional, els seus advocats han presentat recursos per declarar la incompetència de la jutgessa per investigar aquest delicte.

Els lletrats insisteixen, a més, que no es va cometre cap delicte de sedició i mantenen que no hi ha "indicis que la conducta de l'investigat anés encaminada a canviar la forma de govern, sinó només a convocar una manifestació, dret emparat per la Constitució, tractant-se d'una simple protesta ciutadana conseqüència d'unes detencions i entrades i registres convocada per diferents agents socials, entenent que la seva actuació de cap manera pot ser qualificada d''alçament públic i tumultuari per impedir' si ens atenim al rigor de la realitat dels fets".

La sala senal de l'Audiència, però, ha desestimat aquests arguments i manté que "la competència correspon al Jutjat Central, no perquè els delictes de sedició amb caràcter general siguin competència de l'Audiència Nacional, sinó perquè el delicte de sedició que en el cas concret es tracta d'investigar pot atemptar també contra la forma de govern".

A més, remarca que "pocs dubtes podem tenir que els fets investigats, valorats provisionalment, no constitueixen un fet aïllat, sinó que responen a una estratègia dissenyada pels màxims responsables institucionals del Govern i Parlament català, en connivència amb els dirigents dels moviments i col·lectius de la societat civil com ANC i 'Omnium cultural' (sic), per subvertir greument l'ordre constitucional".

I dona via lliure a Carmen Lamela a seguir endavant amb el procés contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel delicte de sedició i assenyala en la interlocutòria que "els recurrents pretenen fer-nos creure, per minimitzar les conseqüències del seu comportament, que no concorren indicis que les conductes dels investigats fossin encaminades a canviar la forma de govern, tractant-se d'un fet aïllat i d'una mera protesta ciutadana convocada per diversos agents socials. No obstant això, el contingut dels missatges transmesos pels recurrents el dia 20 i 21 setembre, que es reprodueixen en la resolució combatuda, cridant a la "mobilització permanent" des d'aquest dia a favor del referèndum i en contra de les actuacions per impedir-ho, i el paper protagonista i dirigent que els investigats van exercir en tot moment, presentant-se com a interlocutors dels alçats enfront de la comitiva judicial i els responsables dels Mossos d'Esquadra el desmenteixen rotundament.