L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol també va votar al referèndum d'autodeterminació del diumenge 1 d'octubre, com mostra la imatge a la qual ha tingut accés El Nacional. Pujol va dipositar la papereta al col·legi electoral del carrer Copèrnic de Barcelona on habitualment participa en els processos electorals, molt a prop del seu domicili, a la ronda General Mitre.
Pujol va arribar al centre de votació a les cinc de la tarda acompanyat de la seva esposa, Marta Ferrusola, i un dels seus fills, Oriol, —a la imatge—, que també van exercir el seu dret al vot al mateix lloc. L'expresident, de 87 anys, i visiblement satisfet de poder participar en la històrica jornada, no va tenir problemes per votar en un dia en què la repressió policial va impedir de fer-ho a molta gent.
L'expresident català havia participat a partir del 2012 en les grans manifestacions del procés sobiranista però es va allunyar de la vida pública després que el 25 de juliol del 2014 confessés que la seva família havia tingut una fortuna a l'estranger sense declarar a la Hisenda espanyola.
Des d'aquell moment, i conscient que les acusacions i el procediment judicial obert contra ell i la seva família han estat utilitzades pels adversaris polítics del procés en el marc de l'anomenada Operació Catalunya, qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys s'ha limitat a expressar les seves opinions sobre la situació del país en reunions privades i a través dels escrits que de manera regular publica al butlletí electrònic de l'Associació Serviol. La participació de Pujol a l'1-O culmina una evolució política cap a posicions independentistes.
Pujol, que en l'etapa com a president sempre s'havia mostrat molt prudent sobre la independència, va començar a apropar-se a aquesta opció després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 que va fulminar l'Estatut del 2006. L'expresident va considerar trencats els ponts amb Espanya en un editorial publicat el 25 de gener del 2011 en què contemplava per primera vegada la independència de Catalunya com a alternativa a l'"ofec" a què l'Estat sotmetia el país en diferents àmbits, i que va recollir al llibre Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts. El 30 de març del mateix any va reconèixer en una conferència que ja no tenia arguments per rebatre l'opció independentista.