La Guàrdia Civil investiga des de principis d'aquest any els contractes que des del 2012 ha subscrit la Generalitat amb 17 empreses i que podrien haver estat dirigits a establir les bases per crear els serveis d'intel·ligència d'un futur Estat català independent.

Així figura en un informe de l'Institut Armat datat el 7 de març d'aquest any, a què ha tingut accés Europa Press, i que va remetre a la Fiscalia de l'Audiència Nacional a l'apreciar possibles delictes de sedició, malversació de cabals públics i/o desobediència en aquestes activitats.

El Ministeri Públic, al seu torn, va enviar els requeriments d'informació a les 17 empreses i tota aquesta documentació va ser incorporada el 24 de setembre passat al sumari de la causa que instrueix el jutge d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, sobre l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

A partir de Santi Vidal

La investigació oberta per la Guàrdia Civil es va obrir arran d'unes declaracions formulades per l'exsenador d'ERC Santiago Vidal, que en diferents xerrades havia exposat el camí emprès per la Generalitat per aconseguir la independència de Catalunya.

Segons la Guàrdia Civil, "un dels òrgans necessaris per a la Generalitat" per aconseguir l'esmentat objectiu i "garantir la transició nacional seria la creació d'una Agència Nacional de Seguretat (ANS), en la qual el Centre de Seguretat de la Informació (Cesicat) es constituiria com una part essencial o embrió, sent un element característic de què s'estava dotant d'elements essencials per conformar-se amb una estructura d'estat".

"La Generalitat havia disposat i utilitzat vastos recursos humans, financers i els seus organismes per desenvolupar les eines necessàries per a la creació d'una Catalunya com a estat independent, una d'aquestes eines seria la creació d'una Agència Nacional de Seguretat, valent-se del Cesicat", explica.

Per això, la Guàrdia Civil va demanar a la Fiscalia de l'Audiència Nacional que requerís "informació d'aquelles societats que presumptament han pogut realitzar feines objecte de la investigació" per al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) o qualsevol altre departament, "feines contractats sota demanda o mitjançant qualsevol altre mitjà d'encàrrec".

Les esmentades societats són SOLIUM, Unitronics Comunicaciones S.A., Incita Security S.A., Grup S21 Sec Gestion S.A., Rohde & Schwarz España S.A., PwC Auditors S.L., PwC Assessors de Negocis, Landwell-PwC Tax & Legal Services S.L., Leap in Value S.L., Indiseg Evolium Group S.L., Ricoh España S.L.U., Telefónica Solucions d'Informàtica i Comunicacions S.A., SII Concatel S.L., Da Vinci Consulting 2040 S.L., COM 2002 S.L., ALF9 Serveis Web S.L., i Telefónica Solucions d'Outsourcing S.A.

Requeriments autoritzats

Els requeriments de la Guàrdia Civil autoritzats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional volen conèixer el detall dels contractes que aquestes societats van subscriure entre 2012 i 2016 amb la Generalitat, el CTTI, el Cesicat, el Departament de Presidència o altres organismes.

Els investigadors volen conèixer les aplicacions informàtiques desenvolupades, documentació sobre les mateixes, els càrrecs de la Generalitat que van contractar, van supervisar i van mantenir els contactes amb les empreses, els caps de projecte i els equips per complet de les societats, les contrasenyes necessàries per activar les aplicacions, així com la forma de pagament utilitzada.

Segons les línies d'investigació oberta per la Guàrdia Civil després de tenir coneixement de les declaracions de Santiago Vidal, d'aquestes es conclou que la Generalitat veia "necessària la utilització d'un organisme d'intel·ligència il·legal" per poder dur a terme determinades "missions".

Contraespionatge

Aquestes missions serien "formar una unitat dels Mossos d'Esquadra en tàctiques de contraespionatge; identificar a agents del CNI infiltrats en els Mossos; aconseguir totes les dades tributàries dels ciutadans de manera absolutament il·legal així com aconseguir fitxar tothom".

També "saber amb nom i cognoms quins dels 300 i poc jutges dels 801 existents a Catalunya es quedaran i els que se n'aniran; quin personal de l'equip de Raül Romeva mantingui contactes amb l'OTAN; disposar d'un pla B per a la independència consensuat amb onze dels 28 Estats de la UE; disposar de dos fons d'inversió internacionals, no europeus, que obriran una línia de crèdit de fins a 200.000 milions d'euros; disposar d'una partida de gairebé 400 milions, degudament camuflats en epígrafs dels pressupostos."

La Guàrdia Civil dóna veracitat a les declaracions de Santiago Vidal, en les quals es basen aquestes conclusions, ja que és "creditor d'un molt alt estatus de confiança i responsabilitat per a la creació de les estructures d'Estat, necessàries per a l'obtenció d'aquesta independència que el Govern tant diu desitjar assolir per qualsevol via".