La manifestació de policies de dimarts em recorda aquell fiscal que furgava en la metàfora de "les truites i els ous" per justificar la detenció arbitrària d'un regidor de la CUP. Els espanyols no saben com reprimir els partidaris del dret a l'autodeterminació en un entorn no violent i cada cop són més estrafolaris els aquelarres que s'inventen per mirar de provocar el poble. 

La policia no s'hauria de manifestar, i encara menys en contra d'un càrrec o d'un partit escollit pels ciutadans. Mirant les imatges de la manifestació, era díficil treure's del cap un anunci de cervesa que passava en una comissaria plena d'oficials panxuts i incompetents. Aquell taüt d'aldarull del Tercer Món que portaven els manifestants feia pensar més en l'Espanya africanista que no pas en els cossos de seguretat d'una democràcia catalana. 

Fa temps que s'intenta embolicar els mossos amb una cultura policial que no representa la majoria dels agents, ni l'esperit que va crear l'escola de Mollet. Fa temps que s'intenta despertar en els catalans el record d'un patiment que l'Estat ja no pot inflingir-los. La manifestació de l'altre dia posa en evidència que la Guàrdia Urbana, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no van fer prou bé la Transició i que els Mossos han sigut massa laxos admetent agents d'altres cossos.

La dignitat d'una autoritat es jutja per l'estètica i l'estètica dels manifestants era lamentable. Tu no pots tenir permís d'armes i manifestar-te amb la cara tapada com si fossis un bandoler o un extremista. Els ciutadans que van omplir les manifestacions independentistes contra tota mena d'insults i d'amenaces, que potser anaven tapats? Per portar pistola cal tenir un mínim de coratge i consistència. El victimisme i els atacs d'histèria són intolerables a la policia i a l'exèrcit. 

Jo ja entenc que els Mossos i altres cossos de seguretat poden haver patit atacs injustos. Però la meva policia és la que aguanta els extremismes sense perdre els nervis, sabent que de psicòpates i d'imbècils n'hi ha a les millors cases. El teatre de dimarts, importat de les carrosses del dia de l'orgull gai i de les desfilades de la Legión amb la cabra i la comèdia de los últimos de Filipinas, era una barreja de provocació i de radiografia del complex. 

Hi ha sectors que voldrien allunyar els catalans de la seva policia utilitzant el ressentiment i la desconfiança que l'autoritat imposada ha deixat a Catalunya. Les estratègies que intenten replicar el front de l'ordre dels anys trenta utilitzant un petit grup de policies poc adaptats als inconvenients de la democràcia, estan condemnades al fracàs. Perquè funcionessin caldria tancar el Twitter, el Facebook, la frontera i fins i tot també les escoles. 

Menys parlar de dignitat i una mica de respecte a l'uniforme i al vot dels ciutadans. Els bombers també ho han passat malament els darrers anys i, potser perquè no té sentit indignar-se contra el foc, ho han portat amb elegància. La policia ha de defensar la seva dignitat fent-se estimar o, com a mínim, fent-se respectar pel poble. Això demana treballar el sentit de la grandesa tant o més que els bíceps i el domini de les armes.

Els que treballen en els cossos de seguretat ja ho haurien de saber, que tenen una feina heroica. Una feina extraordinària, que es converteix en un femer de seguida que se cedeix a vulgaritat.