El dispositiu del Govern per tirar endavant la votació de l'1 d'octubre comencen a sortir a la llum. Des dels 4.500 agents electorals, els 2.000 coordinadors o col·laboradors locals, els més de 60.000 ciutadans que hauran de ser convocats per cobrir les meses electorals o els algoritmes que el Govern prepara per substituir els col·legis per a les votacions en aquells ajuntaments que no vulguin cedir els seus locals.
La informació es desvelarà a partir de finals de mes, però l'anunci del president, Carles Puigdemont, que prepara una borsa d'agents electorals ha fet que comencés a brollar la informació.
El Govern preveu acreditar per a l'1 d'octubre un mínim de 4.500 agents electorals. La funció d'aquests agents serà assumir les funcions que la LOREG reserva als representants designats per l'administració i que garanteix el bon funcionament de la logística de la jornada.
La Llei electoral, com ha subratllat el president, no parla de funcionaris per assumir aquestes feines, i la voluntat de l'Executiu és obrir una borsa perquè treballadors, siguin o no funcionaris, s'inscriguin per assumir aquest paper. Aquesta és una pràctica habitual a molts consistoris i en alguns casos es prepara a partir d'una borsa d'aturats. Prèviament a la seva acreditació com a agents electorals, rebran cursos de formació específica.
Els 2.000 coordinadors locals són els responsables de controlar el funcionament dels col·legis electorals, la seva obertura, la comunicació de les possibles incidències i el registre dels resultats. La designació dels coordinadors correspon als respectius ajuntaments i en el cas dels consistoris que no acceptin participar, seran els agents electorals els qui assumiran aquestes funcions, per la qual cosa la xifra original de 4.500 que preveu el Govern hauria de créixer.
A partir d'anteriors convocatòries a urnes, el Govern treballa amb una xifra d'entre les 6.000 urnes de les europees i les 8.500 de les eleccions generals per calcular el nombre de persones que seran convocades a participar en la constitució de les meses electorals. Calen tres persones per urna, i dos substituts de cadascuna per al cas que no es presentin els titulars. El càlcul situa entre 54.000 fins a 76.500 persones els catalans que haurien de ser convocats per garantir el funcionament de les meses. No s'ha concretat, però, quines mesures s'aplicarien a aquells que no responguin a la convocatòria, que en unes eleccions convencionals arriba amb la corresponent notificació l'advertiment de querelles, multes i fins i tot penes de presó en cas que desoeixin la crida.
El Govern, a més, prepara algoritmes per substituir els col·legis electorals en el cas dels consistoris que no cedeixin les seus habituals. En aquest punt, i atesa la voluntat de garantir una situació el més similar possible a qualsevol altra convocatòria a urnes, l'executiu prepara algoritmes per garantir que la seu que substitueixi l'habitual no estigui a més de 700 metres d'aquesta.
La Llei de Transitorietat preveu així mateix la constitució d'una Junta Electoral que s'encarregui de garantir el funcionament i la transparència de tot el dispositiu. Un element clau serà el cens. El Govern no disposa d'aquests llistats, però sí que té les dades.