Fins a l'últim minut ha durat la batalla entre el PSOE i Ciudadans aquest dimarts al Congrés amb motiu del conflicte català. Una pugna que ha abocat el legislatiu espanyol a un escenari d'irracionalitat política sense precedents: que la cambra es posicioni en contra de l'envit de les institucions de l'Estat –Govern espanyol, Fiscalia, Tribunals– per impedir el referèndum de l'1 d'octubre, a causa del vot en contra del PSOE, Podemos, ERC, PDeCAT, PNB i EH Bildu, i el vot a favor de Partit Popular, Cs, a més de 5 abstencions socialistes –que, curiosament, algunes eren de diputats andalusos, feu de Susana Díaz, símbol de la vella guàrdia socialista–.

La proposició partia de Cs i es basava en quatre punts:
1) Suport a l'Executiu, al Tribunal Constitucional, al Ministeri Fiscal i a la resta de representants del poder judicial i d'Autoritats Públiques, en la defensa de la legalitat democràtica a Catalunya i, en particular, "en totes aquelles mesures que siguin necessàries i adoptades de manera proporcional per impedir l'organització del referèndum";
2) Traslladar el suport de la Cambra Baixa a "tots els funcionaris de l'Estat", que amb la seva tasca garanteixen la seguretat, els drets i les llibertats dels ciutadans espanyols i, especialment, la dels ciutadans de Catalunya;
3) Instar el Govern central que "impedeixi la utilització de recursos públics" a la realització de tots aquells actes destinats a la promoció, preparació i execució del referèndum d'independència;
4) Reconeixement "als ciutadans de Catalunya que, al marge d'ideologies, respecten les lleis democràtiques i l'Estat de Dret, com a valor imprescindible per garantir la convivència"; 

Els socialistes no tenien res en contra de la proposició a priori, però demanaven incloure la seva esmena, que instava a dos punts fonamentals: suport als alcaldes i obrir vies de diàleg davant del conflicte amb la Generalitat. "Cal evitar la dialèctica dels vencedors i els vençuts. El dia 2 també caldrà seure per trobar una sortida al conflicte", ha estat un dels arguments defensats per la diputada Meritxell Batet (PSC). Així i tot, fonts de la formació taronja es negaven a pactar amb "colpistes" i Albert Rivera s'ha tancat a acceptar l'esmena si contenia aquest punt, forçant el 'no' del PSOE.

La qüestió és que els moments d'incertesa s'han succeït al llarg de tota la tarda, davant l'escenari que s'obria si els de Pedro Sánchez no s'abstenien, generant negociacions d'últim minut entre passadissos. El fet és que una de les diputades socialistes, Soraya Rodríguez, ha dit que havia votat molt conscientment l'abstenció, perquè tot i que estava en contra de la jugada de Cs, no podia anar en contra de l'Estat de Dret. Ara bé, Antonio Pradas –andalús– ha afirmat que s'havien equivocat, com també ho ha dit així un altre parlamentari de la mateixa comunitat autònoma.

Els motius de la rivalitat entre PSOE i Cs són la moció de censura frustrada d'Arrimadas i el rebuig de Rivera a la comissió "xou" territorial de Sánchez

Així i tot, a la Moncloa no volen reconèixer que això suposa un cop contra Rajoy –si més no, visual–. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que ells eren "govern" i no entraven a valorar les accions d'altres grups, alhora que tenia del cert que PSOE i Cs sí que donarien suport a l'acció de l'executiu per impedir l'1-O. Curiosament, això passa el dia que els socialistes s'han tornat a desmarcar de l'aplicació de l'article 155. El diputat del PP ha argumentat, al seu torn del debat, que donaven suport a Cs perquè no toleraven "cap xantatge rupturista contra la democràcia".

La resta de partits, però, sí que s'ha mostrat més compacta.

Per la banda d'Unidos Podemos, Xavier Domènech ha retret que el PP no hagués proposat una oferta política i ha denunciat que Mariano Rajoy hagués fet del model constitucional una "militància democràtica", on tot s'hi valia, com ara el fet de requisar cartells, impedir reunions per parlar del dret a decidir, registrar impremtes o identificar ciutadans que participaven activament en aquestes accions al carrer per a la campanya del sí. Sobre això, el PDeCAT (Jordi Xuclà) ha reblat que Cs era un "liberal de boqueta" perquè "no els preocupava la vulneració de llibertats a Catalunya". 

Des d'ERC, Esther Capella, i des del PNB, Aitor Esteban, han denunciat el tracte que la formació taronja acostuma a donar al nacionalisme. La republicana ha dit que Rivera confonia nacionalisme amb independentisme, i que es podia ser del primer però ser "demòcrata". "Vostè pretén que ens quedem per la força, per imposició", ha lamentat. Esteban s'ha descarregat aquí que la formació taronja era "més papista que el papa" –en aquest cas el PP–, i ha criticat un tuit del portaveu Juan Carlos Girauta on deia que els "collons" els havia posat Cs a Catalunya.

I enmig d'aquest escenari inversemblant, una font dels populars apuntava una de les idees que explicarien la rivalitat PSOE-Cs: la moció de censura nonata d'Inés Arrimadas a Catalunya al Govern de Carles Puigdemont. I a banda, el fet que Cs hagi criticat com a "comissió xou" l'espai que els socialistes han aconseguit tirar endavant al Congrés per parlar del conflicte territorial –i on els d'Albert Rivera es neguen de totes totes a ser-hi–.