“Emplacem el Govern que vagi a la Comissió de Venècia per aconseguir el seu aval a la convocatòria del referèndum, sigui quina sigui la seva modalitat”. Amb aquestes paraules el portaveu al Parlament de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, va obrir la porta a donar suport a un referèndum unilateral sempre que gaudís d'un reconeixement internacional previ. En vista de l'escepticisme del Govern, que addueix que la petició a aquest organisme només la poden cursar els estats —i Espanya s'hi nega en rodó—, CSQP ha tirat pel dret i està buscant suports per aconseguir un pronunciament sobre el referèndum català, segons ha pogut saber El Nacional.
Després que els comuns condicionessin el seu suport a un referèndum unilateral a l'aval de la Comissió de Venècia, el Govern es va mostrar prudent. "Si l'acord que ens proposa s'exigeix a totes les parts —al Govern de la Generalitat i al de l'Estat— estarem encantats de buscar aquest consens. Però no pretengui posar-nos unes condicions que sap que són inassumibles atesa l'actitud sistemàtica del govern espanyol", va advertir el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, com a resposta a Coscubiela.
Fonts del Govern van informar que només els estats membres poden demanar informes a la Comissió de Venècia i que, per tant, la Generalitat no podria sol·licitar el pronunciament de la comissió sobre el referèndum. Ara bé, segons assenyalen els comuns, hi ha una altra via. Segons estableix l'article tres dels estatuts de la comissió, aquest organisme també pot elaborar informes a instàncies d'una organització internacional, per iniciativa pròpia o a petició d'òrgans del Consell d'Europa. Descartades les dues primeres opcions, la formació dirigida per Lluís Rabell està treballant per aconseguir que l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa demani el pronunciament de la comissió sobre el referèndum que s'ha de portar a terme a Catalunya aquest setembre.
Estatuts de la Comissió de Venècia
L'Assemblea Parlamentària és un dels òrgans estatutaris del Consell d’Europa, creat l’any 1949 amb la finalitat de defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries. A diferència del Parlament europeu, l’Assemblea Parlamentària només té la capacitat d’investigar, recomanar i aconsellar especialment sobre els àmbits esmentats.
Segons les fonts consultades, per tal que l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa pugui demanar un informe a la Comissió de Venècia, cal que el sol·licitin 20 diputats de cinc partits diferents. Els comuns ja compten amb el suport de dos membres de Podemos i també de l'assemblea, Àngela Ballester i Pablo Bustinduy, i estan treballant per aconseguir la resta de suports.
Com ha pogut saber El Nacional, els comuns ja han mantingut uns primers contactes amb el Grup Confederal de l’Esquerra Unitària d’Europa, un grup socialista i comunista del Parlament Europeu format pel Partit de l’Esquerra Europea, l’Esquerra Verda Nòrdica, el Partit Comunista Portuguès, el partit irlandès Sinn Féin i el partit basc Euskal Herria Bildu.
La formació ha expressat també en nombroses ocasions la seva proximitat al Partit Verd Europeu, que ha exemplificat el seu suport al referèndum amb la signatura del manifest del Pacte Nacional pel Referèndum. La copresidenta del partit Ska Keller va viatjar a Barcelona divendres passat i va instar el Govern a pactar un referèndum amb l'Estat espanyol. Per aconseguir l'aval internacional, Keller va apel·lar a la Comissió de Venècia.
Els antecedents
De fet, l'Assemblea Parlamentària ja va permetre aconseguir que la Comissió es pronunciés sobre la reforma del Tribunal Constitucional portada a terme pel govern espanyol. En aquell cas, la Comissió de Venècia va assegurar que les reformes presentades per l'executiu de Mariano Rajoy no contradeien les normes europees però va instar Espanya a "millorar-ne algunes".
En aquest mateix informe, la Comissió de Venècia recomanava al govern de l'Estat que "reconsiderés" que el TC tingui capacitat per fer complir les seves pròpies sentències. "L'atribució de la responsabilitat total i directa de l'execució de les sentències al tribunal hauria de reconsiderar-se a fi de promoure la percepció del tribunal com un àrbitre neutre, com el jutge de les lleis", es llegia en el document del Consell d'Europa. El PP va reformar la llei del Tribunal Constitucional perquè pugui inhabilitar càrrecs públics amb l'objectiu de frenar el procés sobiranista.
Què és la Comissió de Venècia?
La Comissió de Venècia és un òrgan consultiu depenent del Consell d'Europa i format per juristes dels estats que en formen part. Entre les seves funcions hi ha la de pronunciar-se sobre la idoneïtat dels processos referendaris atenent a un codi de bones pràctiques, aprovat el 2007.
El codi estableix que els referèndums "han de complir amb el sistema legal en la seva totalitat i especialment amb les normes procedimentals. En particular, els referèndums no poden celebrar-se si la Constitució o una llei d'acord a aquesta —com podria ser l'Estatut de Catalunya— no ho estipula". Amb tot, malgrat els intents dels comuns per aconseguir que la Comissió es pronunciï sobre el referèndum, tot indica que no l'avalarà si aquest no és pactat amb l'Estat.