El ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'ha mostrat avui obert a negociar amb la Generalitat tot menys el referèndum, i també ha admès que "es pot reformar la Constitució, ja veurem, però mai per trencar principis com la unitat d'Espanya o la sobirania del tot i no d'una part".

En declaracions a RNE, Catalá ha assumit que el Govern central pot dialogar i fins i tot negociar amb la Generalitat de Catalunya sobre la llista de 23 punts que va presentar l'expresident Artur Mas a Moncloa i que ha heretat Carles Puigdemont, amb l'excepció del referèndum independentista.

"Hi ha una part important de la població a Catalunya que està proposant un canvi en les relacions... i això ha de cabre en la Constitució. Es pot reformar la Constitució, ja veurem, però mai per trencar principis com la igualtat entre els espanyols o la unitat d'Espanya o la sobirania del tot i no d'una part", ha indicat.

En qualsevol cas, ha destacat que la reforma de la Constitució s'utilitza com un eslògan amb freqüència i que del que es tracta és de resoldre problemes concrets de la societat. En aquest sentit, ha apuntat que "es pot parlar de finançament", però ha afegit que "no signarem un contracte d'adhesió al referèndum sí o sí".

Inversions en infraestructures

La llista al·ludida per Catalá, que va ser inicialment redactada per l'anterior president de la Generalitat Artur Mas, inclou noves competències per a la Generalitat, la reforma del sistema de finançament i nous ingressos i inversions en infraestructures per valor de milers de milions d'euros -alguns càlculs el situen a prop dels 7.500 milions d'euros-.

També respecte a Catalunya, Catalá ha assegurat que la partida dedicada al referèndum en els pressupostos catalans haurà de ser discutida, en cas d'aprovar-se finalment, a la comissió bilateral, i ha descartat que estigui en preparació una impugnació d'aquesta davant el Tribunal Constitucional.

En qualsevol cas, Catalá ha exclòs del diàleg amb Catalunya una suposada disminució de la conflictivitat davant el Tribunal Constitucional o l'arxivament de les diligències penals obertes a alts càrrecs catalans (aquesta segona no depèn de l'executiu, sinó de fiscalia i tribunals, ha aclarit).