El Tribunal Constitucional ha reclamat aquest dijous que es procedeixi contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per no acatar les seves resolucions. És el primer cop que el TC demana accions penals contra un alt càrrec institucional autonòmic.

El ple del Tribunal Constitucional ha acordat per unanimitat dirigir-se al fiscal perquè "procedeixi a exigir la responsabilitat penal" contra la presidenta del Parlament de Catalunya, per no acatar les resolucions del TC.

En concret, es refereix a les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent, que Forcadell va permetre que se sotmetessin a votació en el plenari del legislatiu català. El TC havia advertit poc abans la presidenta de la cambra catalana del seu deure “d’impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa que suposés avançar cap a la secessió de Catalunya, al marge de la Constitució.

Aquest matí el ple del TC ha aprovat la resolució proposada pel magistrat Andrés Ollero en què s’afirma que el reglament del Parlament no obligava Forcadell a actuar com ho va fer, a més de deixar clar que cap norma està per sobre de la Constitució.

Els magistrats no han aplicat a Forcadell cap de les atribucions de què disposen per a la suspensió o inhabilitació de càrrecs que incompleixin les seves sentències. La Fiscalia haurà de determinar ara si Forcadell va cometre o no algun tipus de delicte penal en la seva actuació i, en cas d'apreciar-ho, podria instar a l'obertura d'una causa contra ella.

El tribunal, a més de demanar al fiscal que actuï penalment contra Forcadell, ha determinat la nul·litat de les conclusions que va aprovar el Parlament el passat 27 de juliol, gràcies als vots a favor de Junts pel Sí i la CUP. En aquell text s'exposa el full de ruta cap a la independència, incloent les tres fases per dur-ho a terme: primer, el "fòrum social constituent"; segon, el projecte de constitució i la convocatòria d'eleccions constituents i; finalment, la ratificació en referèndum.

El document també conclou que després de la fase de participació ciutadana "es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol per mitjà de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d'un mecanisme unilateral d'exercici democràtic".