"Els interessos dels ciutadans en un Parlament democràtic són discutibles? Això és el que està en joc a Catalunya, on els diputats exerceixen el seu dret d'expressar-se lliurement, mentre el Govern espanyol els diu que han d'acceptar ser censurats". Així comença un article d'opinió que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, publica aquest dilluns al diari The New York Times sota el títol 'Defensant la llibertat a Catalunya'.

Forcadell aprofita aquesta publicació per denunciar la judicialització del procés sobiranista, i els càrrecs que la Fiscalia li imputa per haver permès el debat i la posterior votació de les conclusions de la comissió del Procés Constituent. "El meu crim va ser simplement complir les funcions com a presidenta del Parlament i permetre un debat que havia estat requerit per una majoria de la cambra", denuncia Forcadell.

La presidenta de la cambra veu aquesta actitud com un "exemple de l'estratègia que el Govern espanyol està utilitzant mesures judicials per interferir en els afers polítics de Catalunya" i demostra que és "incapaç de resoldre els desafiaments polítics a través de la política". Per tot això, Forcadell denuncia un "assalt judicial d'Espanya a la democràcia i llibertat d'expressió de Catalunya" i assegura que s'està utilitzant un "sistema judicial polititzat per silenciar els dissidents i el debat democràtic".

També alerta sobre una judicialització que no només l'afecta a ella, sinó a 400 càrrecs electes municipals, com regidors i alcaldes, i a l'expresident Mas i altres membres del Govern per haver permès la votació del 9-N. "El seu crim va ser habilitar centres de votació on els ciutadans podien expressar la visió democràtica", assegura Forcadell.

La presidenta del Parlament també carrega en aquest mateix article contra la coneguda com a Operació Diàleg, que titlla de cosmètica, i assegura que el procés català és profundament europeu i que està lluny dels moviments euroescèptics que van guanyar el Brèxit. En aquest sentit, Forcadell compara el procés català amb l'escocès, que també era europeista, i recorda que en aquell cas el primer ministre britànic, David Cameron, va entendre la magnitud del repte i el va saber solucionar políticament.