El president, Carles Puigdemont, s’ha presentat a Brussel·les amb un missatge directe i clar. Catalunya vol fer un referèndum i el farà, a Espanya el que està en joc és la democràcia, i Europa té un problema i no pot girar-hi l’esquena. Amb Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, han exposat les línies clau de les reivindicacions catalanes a la sala més gran del Parlament –a banda de l’hemicicle- plena de gom a gom d’eurodiputats, periodistes, membres del Parlament i públic.

Puigdemont ha reiterat de nou el seu compromís amb el referèndum, però aquest cop des de l'eurocambra: “Tinguin per segur que aquest any 2017 Catalunya decidirà lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim, legal, amb totes les garanties democràtiques, eficaç i vinculant”.

Amb aquestes paraules ha clos la intervenció on prèviament ha advertit que “el que està en joc no és la independència sinó la democràcia”. El president ha alertat que els atacs contra la separació de poders i la judicialització que ha emprès l’Estat enviant l’expresident Artur Mas i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entre d'altres, als tribunals, demostra que la “noció de democràcia” de l’Estat espanyol dista molt de la que és homologable a les millors democràcies del món.

Europa no podrà mirar cap a una altra banda. Europa ha de ser part de la solució”, ha advertit el president, que havia obert el discurs felicitant el nou president del Parlament, Antonio Tajani, i recordant-li el compromís amb la presència del català a la Cambra.

Dues plantes més avall, a la mateixa hora, se celebrava la recepció del president del Parlament, del PPE, amb els ambaixadors acreditats a Brussel·les, rere la qual s'ha denunciat un intent de contraprogramar la convocatòria del Govern. De fet, el ressò provocat pels intents del portaveu del PP a l’eurocambra, Esteban González Pons, de boicotejar l’acte han acabat aixecant més interès.

Puigdemont, que ha estat rebut amb aplaudiments, ha fet un repàs del recorregut polític que, a partir de l'aprovació de l'Estatut i la retallada del text el 2010 per part del Tribunal Constitucional, ha portat fins a aquesta situació. "Aquella sentència va suposar sense cap mena de dubte per a molts catalans un trencament de les raons que havien explicat les justificacions de la unió amb Espanya", ha reblat.

Després de recordar el suport dels partits catalans per garantir la governabilitat espanyola des de la Transició, ha retret que la resposta de l'Estat va ser un tracte envers Catalunya "decebedor i feridor". Ha recordat les mobilitzacions independentistes multitudinàries des del 2012 i el suport aconseguit pels partits independentistes en les eleccions del 27-S.

A partir d'aquí ha explicat, en francès, el full de ruta, les estructures d'Estat, la transitorietat jurídica, i el suport amb què compta la convocatòria del referèndum entre l'opinió pública catalana, així com les gestions fetes des de Catalunya per intentar convocar un referèndum acordat amb l'Estat. "Només pot tenir por de votar qui tingui por de conèixer el resultat i no estigui disposat a acceptar-lo", ha advertit.

"Defensem que aquest referèndum sigui pactat amb el govern espanyol", ha assegurat tot garantint que aquest compromís serà així "fins al darrer dia". "Estem disposats a parlar de tot: de la pregunta, la data, dels requisits de participació...", ha insistit abans de deixar clar que el referèndum es farà igualment i que seran els ciutadans els qui faran que sigui vàlid.

Finalment, en anglès ha recordat el compromís "profundament europeista" de Catalunya i de la proposta de referèndum.

Prèviament ha estat el vicepresident, Oriol Junqueras, qui ha assenyalat, en anglès, les fortaleses econòmiques de Catalunya en àmbits com les exportacions, la indústria i el turisme, però també els obstacles que ha provocat l'Estat espanyol arran el dèficit fiscal al qual ha de fer front el Govern de la Generalitat, a més dels retards en inversions com el corredor Mediterrani.

S'ha mostrat preocupat pel futur de les pensions, després que l'executiu espanyol ha utilitzat aquest fons per pagar despeses corrents, així com pel deute d'Espanya. Ha denunciat, en castellà, la "ineficiència econòmica" de l'Estat defensant projectes condemnats al fracàs com la planta Castor, i els nivells d'"injustícia social" que comporten decisions com el repartiment dels topalls del dèficit. "El nostre objectiu és molt simple: més democràcia, la possibilitat que els ciutadans puguin decidir amb el vot el seu futur, som tan responsables que ens agradaria assumir tota la responsabilitat, com qualsevol altre Estat", ha reclamat.

Junqueras ha apostat per una Europa més democràtica, més forta i més unida. "El que nosaltres volem és votar i decidir amb els vots quin és el nostre futur", ha reblat.

El primer a parlar ha estat el conseller Raül Romeva. El responsable d'Exteriors ha advertit que “Europa se la juga també a Catalunya” atès que haurà de decidir i “seria impensable que no escollís la democràcia”.

Entre els assistents, a banda dels eurodiputats que han impulsat l'acte -els republicans, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé, i Ramon Tremosa, del PDeCAT-, hi havia l'ecosocialista Ernest Urtasun i el democristià Francesc Gambús, la belga Helga Stevensvicepresidenta del grup dels conservador y reformistes europeus que ha optat a presidir el Parlament en el darrer relleu; Alyn Smith, de l'SNP, i el president del Parlament flamenc, Ian Peumans, entre d'altres, així com catalans residents a Brussel·les.

Alguns dels eurodiputats que hi han assistit han fet la seva valoració de l'acte a través de les xarxes.

Puigdemont Brussel·les efe
el govern a brussel·les El món es fa ressò de la visita del Govern a Brussel·les Marta Escobar Martí