El pressupost social de Barcelona no arriba a l’excel·lència, ben al contrari: s’ha reduït un 11%, segons l'estudi de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials. Les dades es contraposen al que dicta el pressupost del Govern Colau per a 2016, en què les despeses corrents havien de créixer un 5,5%. Al cantó oposat de Barcelona hi ha Molins de Rei, Montcada i Reixac i Martorell, únics municipis catalans excel·lents en la qüestió.

És Barcelona un exemple en despesa social? El darrer informe sobre polítiques socials de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, basat en les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, assegura que no.

L’estudi ha posat el focus a la despesa social dels 350 municipis de l’Estat amb més de 20.000 habitants. Entre aquests, destaca el de la capital catalana, liderat per l’alcaldessa Ada Colau, per haver aprimat un 11% aquesta partida.

La davallada en despesa social de l'executiu de BComú ha arribat “per sorpresa” als impulsors de l’informe, segons han confessat els mateixos. “Esperàvem, d’ajuntaments del canvi com aquest, una sensibilitat més gran”, però les dades “han desmuntat” aquesta impressió, va explicar el president de l’Associació, José Manuel Ramírez, en la presentació de les conclusions de l’estudi, que va tenir lloc aquest divendres a Madrid.  

Sempre segons l’informe, el govern Colau no hauria complert amb els requisits per arribar a la categoria d’excel·lència en la qüestió. Això és: destinar 100 euros o més per habitant i per any als serveis socials, reforçar o conservar la quantia d'aquestes partides als pressupostos del present exercici, sobrepassar en la matèria el 10 per cent del total dels comptes del consistori i ser transparents en la difusió de dades.

Davant l’informe, hi ha els pressupostos del govern barceloní per a 2016, els primers de Colau, en què s’anuncia que les despeses corrents, això és, les partides socials, havien de créixer un 5,5% amb respecte de l’any anterior, encara amb Xavier Trias.

Amb tot, es fa palès que Barcelona queda ben lluny de Madrid en la gestió de la cosa social. La capital espanyola, amb Manuela Carmena al capdavant, és una de les úniques tres capitals de província de l’Estat que arriba a l’excel·lència en aquesta matèria.

Els tres municipis catalans 'excel·lents'

Tres localitats catalanes de més de 20.000 habitants arriben, segons el citat informe, a ser exemples en despesa social. Totes tres, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta de Molins de Rei, Montcada i Reixac i Martorell.

Les dues localitats baixllobregatines estan liderades per batlles convergents. Al capdavant del govern de Molins de Rei hi ha Joan Ramon Casals, del grup municipal de CiU, els regidors del qual governen amb els 5 representants socialistes, de la mateixa manera que a la legislatura passada. Pel que fa a Martorell, el batlle Xavier Fonollosa, de CDC, gestiona el municipi al costat dels regidors d’ERC, nous socis de govern des de 2015.

La tercera localitat que ha arribat a l’excel·lència en despesa social és Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, l’alcaldessa de la qual, Laura Campos d'ICV-EUiA, va conformar un tripartit l’any passat al costat d’ERC i el Círculo de Montcada, el grup municipal de l’entorn de Podem.