Fa uns dies vaig veure al Netflix espanyol una entrevista que li van fer a Steve Jobs el 1995, just abans de tornar a entrar a Apple. L'entrevista se centra en els orígens de la marca i en els motius que van portar el geni a triomfar, primer, i després a perdre bous i esquelles fins al punt de ser expulsat de la seva pròpia companyia.

És una entrevista que fóra bo que es miressin els polítics d'ERC i de CDC. Quan va ser gravada, Apple perdia diners a cabassos i estava a punt de tancar després d'haver contribuït a revolucionar el món de la informàtica. Jobs hi explica que l'element decisiu en l'èxit d'un producte, allò que el porta a triomfar o a fracassar, és si aquells que l'executen entenen bé o malament la idea que vol representar.

No reproduiré l'entrevista sencera, però hi ha un passatge que és fonamental. El creador de l'iPhone alerta que les companyies solen enfonsar-se quan intenten institucionalitzar el triomf d'algun producte que els ha donat diners. Un error típic dels empresaris, diu, és que creuen que podran recuperar la màgia d'una creació exitosa reproduint fil per randa el procés de fabricació que l'ha dut a triomfar. 

El problema, com explica Jobs, és que l'èxit d'un producte no depèn tant del talent dels gestors, ni de l'excel·lència de les condicions tècniques i del mercat, com de la profunditat amb la qual és capaç de concretar l'esperit de la idea que l'ha originat. El que importa -i aquesta és la dificultat- és el "per què" d'allò que poses a la venda. La clau de l'èxit és que l'ànima del producte, el sistema de valors que vol representar, s'encarni en tots els detalls de la fabricació.

"IBM -explica el creador de l'Ipad- tenia els millors processos empresarials del món però es va oblidar del contingut, i això mateix li va passar a Apple a partir d'un moment donat". Jobs posa com a exemple els problemes que va tenir per fabricar el primer ordinador. Diu que ell i el seu soci van fitxar treballadors de Hewlett Packard que eren molt bons però que no entenien la mena de màquina que volien fabricar. 

"Em vaig fer un tip de barallar-me amb tècnics que em deien a crits que ens costaria cinc anys fabricar un ratolí i que l'hauríem de vendre a un preu impossible de 300 dòlars la unitat". Al final, el geni d'Apple va agafar un amic de joventut, que coneixia dels temps en què experimentava en un garatge, i va tenir el ratolí en noranta dies i al preu de 15 dòlars cadascun.

Quan escoltes el passatge és impossible no pensar en CDC -i  també en l'ERC dels darrers mesos. T'adones que, en el fons, Mas no va entendre el 9-N perquè només estava copiant allò que havia fet la gent al marge seu durant el 2009 i el 2010. A Mas no li ha tallat el cap la CUP, se'l va tallar solet intentant utilitzar una idea que no era seva per salvar el seu partit i la seva bona consciència. 

Si Mas hagués volgut que el 9-N anés bé, hauria confiat en les persones que van crear les condicions que van fer esclatar l'independentisme entre el 2009 i el 2011. Penso en l'Anna Arqué, per exemple, que va ser un dels caps visibles de les consultes i que mai l'he vist abandonar la idea del referèndum d'autodeterminació, ni tan sols quan Reagrupament i la Solidaritat de López Tena -un altre que CDC es va petar- van equivocar-se reivindicant la DUI per tacticisme.

El referèndum és imbatible i s'ha convertit en una màquina de destruir partits perquè encarna l'expressió d'un poble que ha sabut esperar que l'Europa genocida s'extingís per tornar a lluitar per la seva llibertat. És probable que alguns intentin convertir-lo en una taula de salvament. Però es pot portar a terme, i es pot fer amb èxit. Només necessites les persones que el saben fer perquè ja l'han fet i perquè creuen que s'ha de fer amb tanta intensitat que, com li passava a Jobs amb els seus productes, es concentren en les solucions i no en els problemes.

Nosaltres som un país que de les pedres en fem pans. Si vam poder fer la revolució industrial amb Barcelona ocupada i emmurallada, per què no hauríem de poder fer un referèndum d'autodeterminació en aquesta Espanya engreixada i corrupta i aquesta Europa envellida que no sap on va?