Els primers dies de l’actual campanya electoral són avorrits i previsibles. Les enquestes anuncien inestabilitat, però no n’hi ha cap que posi en qüestió que el PP tornarà a guanyar. La incògnita, per tant, no és aquesta. Del que es tracta és de saber si finalment Unidos Podemos superarà o no el PSOE, que s’ha convertit en el partit regional andalús, per bé que a Catalunya aguanta l’estrebada millor fins i tot que CDC. Els convergents travessen una mala temporada per l’encadenament d’episodis d’una gran toxicitat: les acusacions de corrupció, la confessió de Jordi Pujol, la defenestració d’Artur Mas i la manca de reflexos polítics i, sobretot, d’idees. Observin què ha passat amb el fets de Gràcia: ha quedat demostrat que CDC necessita saba nova i que els responsables del “desastre” del 2015 se n’han d’anar a casa d’una vegada.

La campanya electoral és tan avorrida i repetitiva que no remunta ni amb el petó als morros d’Iglesias a Domènech, que és també una repetició, a més de recordar un dels més famosos petons de la història, que és el que es van fer els líders comunistes Erich Honecker, de l’Alemanya Oriental, i Leonid Bréjnev, de la Unió Soviètica, durant el 30è aniversari de la República Democràtica Alemanya el juny del 1979. Llavors petonejar-se d’aquesta manera era un signe de solidaritat socialista, molt usat des de temps del dictador Khrusxov. La nova política espanyola i catalana és vella fins i tot en això. Com que ja sóc gran, les imatges del petó dels comuns són com una mena de déjà vu que em recorda la predilecció per la pana dels progres dels anys setanta però en versió Ikea, la companyia de la qual els de Podemos copien el catàleg. Venen idees polítiques com si fossin mobles.

Facin el que facin, els polítics són capaços d’enredar l’electorat perquè vivim en l’era de la desmemòria, malgrat les polèmiques artificials que generen els memorials, i els electors també són desmemoriats perquè obliden els enganys que els engalten els polítics. Són reactius, si de cas. Malgrat que no es voldrà reconèixer, el millor espot de propaganda electoral és el del PP. Ataca, precisament, la tendència paranoica a votar per reacció. Els populars han trigat uns quants anys a trobar la fórmula per contrarestar una de les millor campanyes del PSC —aquella del 2008 que es resumia és un lema molt simple, sense cap contingut polític, i que apel·lava a les vísceres de l’electorat: “‘Si tu no hi vas, ells tornen”—, però ho han fet. Han sabut trobar la manera de transmetre que votar a la contra és de sonats, com ho és la noia que surt a l’espot.

L’espot és una breu seqüència que arrenca amb la imatge d’una jove que vol comprar 70 quilos de pinso per a gats, atès que en té 122 a casa. Quan el dependent li pregunta si li agraden els gats, ella respon que “no especialment” però explica que, en canvi, està “totalment en contra dels gossos”. Després d’aquesta primera imatge, una veu en off reclama a l’espectador que, a l’hora de decidir el 26-J, no ho faci a la “contra”, com molts electors van fer en triar la papereta del partit d’Albert Rivera per castigar el PP o bé abstenint-se, sinó que votin “a favor” del que realment és important, per concloure finalment que la millor opció és votar “a favor” del PP. Mirin el vídeo i deixin enrere els prejudicis: estaran d’acord amb mi que és bo.

Anar a la contra no és mai una bona recepta. L’actitud tancada i insolidària de la CUP, per exemple, els està fent molt de mal. Per començar, internament, perquè és evident que els empats inventats no poden amagar les disputes entre els molts sectors d’aquesta amalgama de grupuscles anticapitalistes, però també els fa mal externament. Com que la CUP no es presenta a les eleccions espanyoles, ara no podrem saber quin preu hauria pogut pagar per la inestabilitat que ha generat a Catalunya des del 27-S. Quan ho puguem esbrinar potser haurem fet tard i el sobiranisme haurà cremat totes les naus. Els pobles tenen els governants que es mereixen, si no saben triar, i són els que dirigeixen els que fan fracassar les il·lusions.

L’independentisme està dividit des de la mateixa nit del 27-S i ofereix una imatge negativa

L’independentisme està dividit des de la mateixa nit del 27-S i ofereix una imatge negativa. La controvèrsia entre els partits polítics ha enviat a l'UCI l’anomenada “revolució del somriures”. És clar que no són els únics culpables. També en fan befa els joves articulistes de dreta que ara es declaren partidaris de votar les esquerres perquè, diuen, nacionalment són més coherents. Pur deliri de gent que viu als núvols i donant voltes al seu ego. Per intentar reanimar una “revolució dels somriures” que era del poble, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit ara, reunida a Badalona i en plena campanya electoral, que el millor és anunciar que consultarà els seus socis sobre la celebració d'un referèndum unilateral d'independència (RUI), que és el nou acrònim de moda. Ostres, visca la il·lusió, caldria dir.

La direcció de l'ANC, que presideix Jordi Sánchez, un “pro convergent” segons els seus detractors, partidaris de la DUI i ara del RUI, ha detallat, en un breu comunicat, que ha decidit fer aquesta consulta perquè considera que, després del desacord amb els pressupostos, el full de ruta ha quedat “manifestament erosionat”, ja que, segons l'entitat, “la darrera setmana ha suposat un punt d'inflexió en el procés d'independència”. I a partir d’aquesta constatació negativa, l’ANC proposa “avançar cap a la convocatòria d'un referèndum d'independència, la via més democràtica, legítima i efectiva per arribar a la proclamació de la República Catalana, recuperant la iniciativa política de la majoria independentista i finalitzant el procés”. El que no diu aquest secretariat és qui ha de convocar aquest RUI del dimoni, si és que no el convoca la mateixa ANC, atès el darrer paràgraf: “Ha arribat el moment de tornar el lideratge del procés a la societat. Hem de ser novament les entitats socials sobiranistes, les que exigim als partits polítics les actuacions necessàries per superar les seves diferències i culminar el procés sobiranista”. És que es tracta de repetir el 9-N però amb menys participació?

Calia que l’ANC fes un comunicat com aquest? Perquè és segur que aquesta nova estratègia perjudica més CDC que ERC, atès que els republicans s’apunten a un bombardeig gairebé sempre que es tracta de descol·locar l’adversari, que no se sap mai si és l’unionisme d’esquerres o l’independentista de centre moderat i progressista. Es propugna la possibilitat de fer el RUI, que tècnicament és tan possible com va ser-ho la consulta del 9-N, mentre que el seu candidat i cap de llista va pels barris de Badalona, precisament, anunciant que ell no és independentista. Les dues coses a la vegada no poden ser. No és pot propugnar apretar l’accelerador i alhora refredar l’independentisme per atrapar electors no sobiranistes. Llàstima que la prova del cotó només està reservada per demostrar que Quico Homs és un emboscat de no se sap qui perquè sempre que pot intenta modular la radicalitat del discurs sobiranista per recuperar els moderats que són tan tebis amb la causa independentista com l’esquerra “processista”, la del petó a la berlinesa, que ERC vol seduir.

L'ANC és com la noia de l'espot del PP: va a buscar 70 quilos de pinso per a gats senzillament perquè no li agraden els gossos

A qui beneficia el debat sobre el RUI? Doncs a En Comú Podem, el grup federalista al qual els extremistes del sobiranisme —ja siguin de dreta o d'esquerra, de Nosaltres Sols o de la CUP, perquè l'extremisme en aquest cas és ideològicament transversal—, regalen la possibilitat d'anunciar que amb ells al poder la unilateralitat no serà necessària. La campanya dels comuns reivindica que ells convocarien un referèndum perfectament legal des del Ministeri de l'Interior. Quin regal que els fan els partidaris del RUI, oi? L'ANC és com la noia de l'espot del PP: va a buscar 70 quilos de pinso per a gats senzillament perquè no li agraden els gossos i resulta que li fa la campanya als unionistes, encara que siguin de la facció federalista. Ens hem begut l’enteniment i malgrat això ens queixem que no sabem què és el que ens està passant.