Va parlar Juan Carlos Rodríguez Ibarra, va parlar Susana Díaz, va parlar José Bono... i va parlar ahir Zapatero. “No seria horrible que fracassi l'acord i hi hagi eleccions”. Els guardians de les essències socialistes no ho diuen, però no volen Pedro Sánchez de president d'un govern, sigui aquest bipartit, tripartit o en minoria. Si poguessin, dissoldrien ja les Corts, convocarien eleccions i enviarien a l'exili el secretari general que ells mateixos, amb l'excepció de l'extremeny, van elevar a les altures. I això que si en alguna cosa coincideixen totes les enquestes és en el fet que les probabilitats que hi hagi un govern de dretes són infinitament més grans que les que es pugui configurar un d'esquerres, en cas de repetició de les eleccions.

Així és la política i així és el socialisme: un joc d'impostures, una aliança d'interessos mutus, un pacte entre enemics íntims... Poc tenen en comú els qui al PSOE avui anhelen la caiguda de Sánchez, però en això estan ficats des de fa un any, en l'embolic, la maquinació i la intriga amb només un objectiu: que Susana Díaz agafi les regnes del partit.

I encara que els més entusiastes de la “reina del sud” han hagut de transigir amb l'ajornament sine die del congrés federal en el qual preveien l'“assalt” al castell de Ferraz, no hi desesperen. Primer va ser el maig del 2015, després el desembre, després el maig del 2016... i ara esperen que unes noves eleccions generals confirmin els pitjors pronòstics per al socialisme, que Sánchez hagi de dimitir i que arribi a Madrid en olor de multituds la presidenta d'Andalusia.

Poc tenen en comú els qui al PSOE avui anhelen la caiguda de Sánchez, però en això estan ficats des de fa un any, en l'embolic, la maquinació i la intriga amb només un objectiu: que Susana Díaz agafi les regnes

Només ella, diuen, podrà reconstruir el que quedi aleshores d'un PSOE fet miques des que Chacón i Rubalcaba es van enfrontar al conclave de Sevilla del febrer del 2012. Així ho va explicitar la mateixa Díaz en un discurs davant de l'últim comitè federal no ben entès per tothom: El secretari general ha fracturat el partit, però no tingueu por, que ja ho vaig fer temps enrere a Andalusia, i ara estic disposada a venir a cosir les ferides a Madrid. Va ser el missatge implícit que va enviar Díaz al màxim òrgan entre congressos.

Més explícita va ser en el seu últim periple per la capital en les converses privades amb exdirigents del partit i davant dels quadres provincials que ha reclutat per a la seva causa. A tots ells va demanar tranquil·litat després de la seva enèsima estampida, i els va assegurar que es presentarà a la batalla pel lideratge sigui quan sigui.

Fins aleshores, Sánchez estarà en llibertat vigilada perquè, encara que tots els barons coincideixen que les possibilitats que aconsegueixi ser investit són ínfimes, sempre hi ha un punt cec que no s'ha de perdre de vista, i en el relat que ens ocupa és la possible cessió a l'independentisme.

La via canadenca que Iceta està disposat a explorar amb En Comú Podem per abordar l'encaix de Catalunya a Espanya ha activat totes les alarmes del socialisme

La via canadenca que Miquel Iceta està disposat a explorar amb En Comú Podem per abordar l'encaix de Catalunya a Espanya i que contemplaria un referèndum específic si es donés un eventual rebuig en aquesta comunitat a una reforma de la Constitució, ha activat totes les alarmes del socialisme. De res no ha servit que el primer secretari del PSC hagi intentat calmar els coreligionaris ni que hagi provat de desvincular la investidura de Sánchez d'una hipotètica solució per a Catalunya. La desconfiança és tal que s'ha instal·lat la sospita que, davant de la impossibilitat de tancar un acord a tres bandes amb Ciutadans i Podemos, Sánchez promogui un “divorci exprés” amb els de la formació taronja i es decideixi en l'últim moment per l'anomenat “govern Frankenstein”, un acord per l'esquerra amb l'anuència, activa o passiva, dels independentistes.

Què passaria llavors? Que el PSOE es trencaria, contesten els barons. D'aquí, això de la llibertat vigilada i que en l'última setmana, a menys de tres que el Rei obri una altra ronda de consultes per a la investidura, hagin saltat a l'escena pública els que fins ara enredaven entre bambolines. I encara diu Iceta que no fa falta negar tres vegades perquè tres vegades està escrit: al programa, en la resolució del comitè federal i en l'acord amb Ciutadans. Doncs potser sí.