Fa pocs dies el president de la patronal espanyola CEOE, es despatxava amb unes declaracions si més no sorprenents. Joan Rosell demanava paralitzar els serveis públics d'ocupació durant un parell d'anys per formar els seus treballadors i treballadores, atès que —i és veritat— només recol·loquen el 2% de les persones en situació d’atur.

Els serveis públics d'ocupació han estat durant aquests anys diana preferida del Govern del Partit Popular amb la connivència de les patronals. Quan aquest país tenia l'índex d'atur més alt, més es desplomava el pressupost en polítiques actives d’ocupació (en 2.000 milions). Més enllà de les grans xifres, a les tripes dels pressupostos vèiem que com menys s'invertia en la modernització dels serveis públics i en personal tècnic orientador (van fer fora 3.000 orientadores i orientadors a tot l’Estat), més s’incrementava la partida per agències de col·locació privades. Les instruccions del ministeri de Fàtima Báñez eren clares: allò públic feia nosa i s'havia de donar, amb diners públics, feina als intermediaris privats. A més a més, amb un doble llenguatge delirant: les persones amb un perfil més fàcil d'inserir, cap a empreses privades, i la resta, a la cua dels serveis públics. Així, a més, encara enfonsaven una mica més les seves estadístiques.

A Catalunya, amb les competències majoritàriament traspassades, tampoc ho hem sabut fer millor. Pendents contínuament dels diners del Fons Social Europeu i de l'Estat, amb una llei que és un trencaclosques, mai hem sabut transmetre que la veritable estructura de qualsevol Estat són els serveis públics d'ocupació. El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SPOC), actua com a organisme autònom i mai cap Govern no l’ha volgut fer valdre. I aquesta realitat també es veu als pressupostos quan, amb la crisi, el que aporta de fons propis la Generalitat ha anat baixant exponencialment.

Feta l’explicació, aquest article vol ser una defensa encesa dels treballadors i treballadores del SEPE (a Catalunya, Servei Públic d’Ocupació-SPOC). Aquests professionals han trampejat tots aquests anys de crisi sota una pressió brutal. Més gent que mai a les cues de les oficines de treball i menys personal que mai. Han aguantat pressions i situacions complexíssimes. A mesura que les prestacions de les persones en situació d’atur s’anaven esgotant, i l’atur es cronificava, la gent desesperada, sense sortida, els trobava a ells com a primer front on deixar anar la seva ira. Han aguantat agressions, insults, menyspreu institucional (la ministra demanant a les persones sense feina que resessin) i ho han fet amb una professionalitat i rigor increïble.

Senyor Rosell, els treballadors i treballadores dels serveis públics d'ocupació necessiten poder atendre cada persona desocupada que s’adreça a l’oficina de treball com si fos única

Senyor Rosell, els treballadors i treballadores dels serveis públics d'ocupació necessiten poder atendre cada persona desocupada que s’adreça a l’oficina de treball com si fos única, tenir temps per fer prospecció a les empreses, i poder donar-los formació al llarg de tot l’any i no només quan tenen pressupost.

El que els urgeix no està a les seves mans. Està a les mans del Govern de l’Estat. Estic segura que mai s’han negat a formar-se. Necessiten una legislació i un gran pacte social contra l’atur, que els doti d'eines eficaces i sobretot de pressupost. El que haurien de ser serveis complementaris, com les agències de col·locació, no poden ser el cos central del nostre sistema. Defensar els serveis públics d’ocupació és assegurar la igualtat i equitat de les persones. I sobretot, el que necessiten els treballadors i treballadores del SEPE (SPOC) és que els seus governants els donin les gràcies pel seu compromís, i els facin sentir imprescindibles. Perquè creieu-me, ho són.