Diuen diuen diuen que no es pot generar l’odi sobre cap persona ni col·lectiu, que les mostres públiques de feixisme, racisme, supremacisme i que tota mena de proselitisme que promogui la detestació humana queda fora de la llei. En realitat no sempre és així i aquí us en reprodueixo una prova, un cartell on s’hi expressen tot de formoses consignes feministes contra el sexe dels Homes masculins, dels homes sexuals, que és ben cert, ara ens han atrapat, sí, cal admetre que és el mateix sexe que el de Hitler, això és veritat, però també és el mateix sexe d’Albert Einstein, és el mateix sexe de Gandhi i també el sexe de la mamà de Hitler devia ser femení, i potser alguna cosa hi devia tenir a veure. La criminalització del mascle només pel fet de ser-ho produeix boniques frases que farien riure si primer no fessin plorar: “Machete al machote”, “El patriarcat mata”,  “Dret a decidir”, “Em repugnes” i a continuació una curiosa exigència: “Respecta”, que contradiu les anteriors. La justificada alarma social que produeix el sistemàtic assassinat de dones a mans d’homes criminals ha dut a aquesta peculiar retòrica apocalíptica, bel·licista. No distingeix entre víctimes catalanes i espanyoles però, en canvi, sí que distingeix entre “homicidi” i “feminicidi”, de tal manera que també trobem la consigna “Ni un feminicidi més”. Hi estic d’acord. Ni un més. Però també quedo advertit que aquestes damisel·les feministes no volen saber res de mi si el meu fill o la meva filla em maten per obtenir la meva incalculable fortuna o si m’aparello amb un senyor i aquest senyor em suprimeix del mapa. Ni si m’aparello amb una senyora i la senyora em posa verí en la mateixa tassa de te que al primer ministre Winston Churchill, el qual, efectivament, també era un home.

M’he volgut il·lustrar sobre aquest fenomen d’efervescència verbal que ara com ara es queda en paraules i demà ja veurem què ens dona. I he sabut que, per exemple, fa tres anys que diverses senyores feministes estan fent el boicot al grup Itaca Band perquè, segons m’expliquen, el líder, n’Albert Garcia, va ser responsable d’una suposada agressió masclista. La cosa no podia anar bé de cap de les maneres ja que els fets van passar l’11 de desembre del 2014 a una discoteca anomenada Mundo Caníbal ¿no és bonic? En el lavabo Caníbal de les dones en Garcia es veu que va penetrar en un determinat moment i es va produir una discrepància entre l’àmbit territorial i el noi, entre les ganes de gresca de l’esmentat Garcia i l’absència de ganes d’algunes dames. Tot plegat és un conflicte de primer de batxillerat comparat amb el canvi climàtic, o la fam mundial, perdonin vostès, però des d’aleshores algunes protagonistes de Mundo Caníbal, membres dels grups feministes Rudes Rebels, Trama Feminista i altres col·lectius estan fent la punyeta i el boicot als de la banda i no els deixen tocar enlloc. Les ofeses Caníbals no han recorregut als tribunals perquè l’administració de justícia és patriarcal i masclista i no volen caure en el seu inadmissible joc. De manera que estan fent el mateix que un bon dia va decidir fer Charles Lynch i s’han agafat la justícia per la seva mà. En els àmbits alternatius és de bon to i de bona societat fer costat al boicot contra Garcia i la seva banda com en d’altres queda bé dir que estàs cansat d’acabar sempre dinant a l’Eqüestre.

La retòrica d’aquestes feministes és fascinant, educativa, a mig camí entre els escrits de Safo de Lesbos i el Ku Klux Klan. Diuen que estan disposades a aixecar el boicot, segons un document de l’1 de febrer d’enguany de l’associació Rumbo a Gaza —Bon dia Palestina!— si Albert Garcia es comprometia a “comenzar un proceso de reflexión y deconstrucción personal sobre las masculinidades y actitudes sexistas”. En l’esmentat document s’informa que disposen d’una mena de certificat de bona conducta, de 22 de desembre del 2016 en què la Cooperativa d’Iniciativa Social Fil a l’Agulla, una organització formada per sis dones, informa “del inicio de trabajo terapéutico personal para que trabaje su masculinidad”. Però es veu que Rudes Rebels, fent honor al seu descriptiu nom, no estan d’acord amb la sortida burocràtica que ofereix el document i volen continuar amb el boicot. Se senten “ningunejades, insultades i amenaçades”. Jo estava per dir-los el que acostumem a entendre els homes per treballar la nostra masculinitat però he pensat que millor que callés, avui callaré perquè no hi ha res pitjor que l’adolescència perpètua.

Diana López
Opinió Puta perquè ell vol Diana López