Re, que diuen que avui mateix es proclama la independència. Madrid s’ha aixecat tard, com s’aixeca sempre Madrid, però ho ha fet estival i genital, vull dir, amb la part contractant de la segona part allà, tu, amb la pebrotera per corbata. Ui, ui. Tan aviat et diuen amb menyspreu que la declaració de la independència no servirà de res, que només és retòrica, tan aviat et diuen que és parlar per parlar com es deixen endur pel pànic i la paüra més alarmistes, esverats davant la remota possibilitat que algú, que algun altre Estat, ens reconegui espontàniament i amorosa, romevament, perquè ja sabem que la diplomàcia internacional no es deixa seduir a cops de porra sinó per l’amor, per l’amor de Romeva i Julieta, que és com dir molt amor, un amor molt gran, un amor de pel·lícula que vols anar a veure. D’aquí ve que la gent d’armes espanyola, la Guàrdia Civil i la policia, no hagin empresonat i atonyinat davant de les càmeres el Govern de la Generalitat amb el Molt Honorable President al capdavant, perquè es comencen fent faltes d’ortografia, faltes ortogràfiques de premi Nobel peruà, d’acord, però que no deixen de ser faltes de respecte, faltes d’informació i de formació, parlant de Puigmon i de Forradell per comptes de Puigdemont i de Forcadell, i després venen els de la porra i els detenen. Uns assenyalen i els altres rematen, això va així. Ahir mateix el superdiari El País, que se suposa que hauria de tenir una superinformació, que hauria de publicar superxeries perquè jo me les pugui superempassar, doncs resulta que no, que també fan faltes d’ortografia i ja els veus el llautó d’una hora lluny, ja vas advertit, ja veus a venir que si tot el rigor informatiu que tenen és comparable al rigor que demostren a l’hora de fer servir la llengua catalana, doncs mira, no. Ahir, en plena portada, per espantar-me, deien que si Catalunya s’independitza, que no s’independitzarà no, però si posem per cas que s’independitzés, resulta que seríem pobres, molt pobres, com les rates cellardes. I que hauríem de tornar a la peçeta, així, amb ce trencada davant de la e, que és un no pot ser. ¿O us pensàveu que tanta maldat i baixesa no us deixaria seqüeles, senyors espanyolistes? Quan comences per atonyinar la gent a cops de porra acabes fent faltes d’ortografia, que és encara pitjor, acabes delatant-te a tu mateix, com al divan del psicoanalista perquè saps que estàs fent malament, que la mentida té les cames molt curtes. Per l’ortografia els coneixereu.

No els fa por exactament la DUI, la declaració unilateral d’independència, sinó el dui, el foradet, de vegades imperceptible, per on surt el vi de la bota fins a exhaurir-la. Els fa por que ens continuem esmunyint, anant-nos-en amb la determinació del líquid que s’escola per un trau irreparable, que ens els temps de les coses líquides ens liqüem. Per això avui a Madrid s’han aixecat embogits i amb faltes d’ortografia. El meu dilecte amic Federico Jiménez Losantos, l’inspirador d’Aznar, el milhomes que té una solució per a Catalunya, demanava avui a les sis del matí que els empresonin tots, tots, que Déu ja escollirà els seus. Que suspenguin no només la Generalitat sinó tots els ajuntaments, començant pel de Barcelona. Que tanquin tevetrès i Catalunya Ràdio, que també tanquin can Godó, el diari i RAC1, que tanquin Planeta, que són colpistes. És a dir, tancar La Sexta, Cuatro, Telecinco, tancar Televisió Espanyola, especialment els de Sant Cugat. Avui a Madrid s’han aixecat molt creatius, ¿no troben? Són adorables aquests nois espanyats de l’espanyolisme, a mi em fan divertir d’allò més. (Continuarà)