Em pot fer un favor? Imagini una benzinera de Pallejà un divendres al matí. Quanta gent creu que hi pot arribar a passar? En tot el matí, eh. Què, 100 persones? 200? Va, com que ha fet bon dia ho deixem en 300?

Molt bé, ara imagini quanta gent ha vist avui la mateixa benzinera de Pallejà als informatius de totes les cadenes, als mitjans digitals, a Twitter, a Facebook... Vostè creu que han estat 300 persones o 300 mil? Més de 300 mil? Potser 3 milions? Quan el senyor Hazte Oír, Ignacio Arsuaga Rato, arribi aquesta nit a casa seva es mirarà al mirall i es dirà a si mateix: “Ho he tornat a aconseguir! M'han tornat a fer la publicitat gratis”.

Hazte Oír està traient un gran rendiment a un tema que no havia generat cap gran debat social, com sí que havia passat amb altres qüestions. Els seus ideòlegs han trobat una veta a explotar i l'estan aprofitant molt hàbilment. Quan aquest matí algú, segons el meu criteri, s'ha equivocat del tot llançant ous i tomàquets al senyor Hazte Oír, el primer que aquest personatge ha cridat és “cámaras, cámaras”. I el segon que ha dit és que estava patint l'ira dels intolerants. I ho deia ell, un integrista radical mestre de la intolerància!!! Li hem regalat el discurs del victimisme!

Haver situat el focus mediàtic en una benzinera de Pallejà ha servit perquè els mitjans haguem convertit en aerostàtic un globus que era de la mida dels que venen a les fires. Sí, el missatge és un atemptat contra els drets d'uns nens que són (o no són) el que la natura ha decidit que siguin i que ells tenen dret a administrar com millor creguin i com més a gust se sentin. I voler imposar a un nen el que ha de ser i el que ha de sentir en nom d'unes idees particulars i privades de qui no té idea del que aquests nens senten és una barbaritat. I això és el que fan els senyors Hazte Oír. 

Però si ens passem el dia parlant dels defensors d’aquesta barbaritat i els llancem objectes, convertim aquests autòcrates intel·lectuals en uns màrtirs. I això és el millor per aquests nens? Jo crec que no.

S'ha repetit molt una frase que va dir Nacho Vidal, l'actor porno a qui un dia el seu fill Ignacio li va dir que volia dir-se Violeta: “Espero que la meva filla transsexual no vegi mai l'autobús perquè li faria molt de mal”. Bé, la probabilitat que l'hagi vist és més elevada circulant com circula per les xarxes i els mitjans que en una benzinera als afores de Pallejà. Però, en tot cas, si arribés el moment improbable de creuar-se’l, pregunto, ¿no seria una gran oportunitat de dir-li: “veus, hi ha gent que no accepta com ets i com vols ser. Són una minoria, però hi són”?. I hi són perquè existeixen. I la sobreprotecció no immunitza. El que immunitza és la realitat.

Ah, i una última cosa. De vegades tinc la sensació de que alguns agafen segons quines banderes per poder ser. Vull dir, que tu si t’atorgues la responsabilitat de salvar els altres dels “dolents”, automàticament tu passes a ser bo. I això et dóna visibilitat, la mateixa o més que tu li proporciones a qui dius combatre. Una visibilitat que, d'altra manera, no hauria tingut cap dels dos i que als nens no els fa cap favor, al contrari. Crec.