El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos té tots els números per acabar convertit en una mena de Napoleó sense exèrcit, proferint paraules gruixudes, en nom de la pàtria, en el seu despatx de Barcelona. Nascut a Iecla el 1964, aquests dies ha vist com el major Trapero i el conseller d’Interior Joaquim Forn es negaven a traspassar-li el comandament efectiu dels Mossos, tal com exigia la justícia espanyola.
Tot i que sobre el paper és el responsable del dispositiu que ha d’evitar la celebració del referèndum, no és gens clar com podrà impedir-lo. L’ocupació d’escoles i la resistència passiva que fins ara ha dut a terme la policia catalana amenacen de convertir-lo en una mena d’encarnació del general Bum-bum, aquella cançó satírica que diu: "El cavall és de cartró, aparteu les criatures, el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por."
Pérez de los Cobos és el germà petit de l’anterior president del Tribunal Constitucional. No costa imaginar-se quina idea de Catalunya li van inculcar els pares. El seu germà va publicar un llibre d’aforismes on pinta la gent del país amb els colors de l’Espanya més grollera: “El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña”; “Cuando un catalán está satisfecho lo expresa diciendo: a mi ya me va bien.”
És significatiu que un govern que dona tantes lliçons de democràcia com el de Rajoy hagi triat una figura com aquesta per dirigir la repressió policial del referèndum. Seguint l’exemple del seu pare, De los Cobos va flirtejar des de jove amb la ultradreta. El 23 de febrer de 1981 va sortir de casa abillat amb la camisa blava i es va oferir de voluntari per secundar el cop d’estat de Tejero, al quarter de la Guàrdia Civil de Iecla.
Igual que el pare, que va ser candidat de Fuerza Nueva, va participar a la campanya del 'no' del referèndum per a l’aprovació de la Constitució espanyola. Així com el seu germà va triar la carrera judicial i la defensa del text constitucional per vehicular el seu patriotisme, Diego va seguir la vocació militar. Tots dos semblen un producte de l’Espanya patrimonial i de la depuració salvatge que Franco va portar a terme en les estructures de l’Estat per retornar-li la puresa nacionalcatòlica d’arrel castellana.
Durant la seva època al País Basc, De los Cobos va ser jutjat per tortures al membre d’ETA Kepa Urra, juntament amb cinc agents més de la Guàrdia Civil. Finalment, va ser exonerat en un cas que va acabar amb condemnes de presó per a tres dels acusats. Poc després, Alfredo Pérez Rubalcaba el va fitxar com a assessor del Ministeri de l’Interior, on ha servit 11 anys, des de l’època de Zapatero -“Apoyaré la reforma del Estatut que apruebe el Parlamento de Cataluña”.
Igual que el seu germà jutge, el coronel De los Cobos és la prova que Franco ho va deixar tot ben lligat i que la CIA es va limitar a convèncer els dirigents franquistes més intel·ligents que per mantenir la unitat d’Espanya no calia matar ningú més, que n’hi havia prou de posar la retòrica democràtica en primer pla, exactament en el lloc que fins llavors havia ocupat el discurs falangista i castrense de la dictadura.
De los Cobos és director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat. Des de l’arribada de Fernández Díaz al Ministeri de l’Interior, s’ha encarregat de l’elaboració d’identitats dobles dels serveis secrets i de la policia. També ha influït en la política penitenciària del govern del PP respecte dels presos d’ETA. Per exemple, se li va atribuir la decisió d’excarcerar el segrestador d’Ortega Lara.
Tot i que és un home discutit en els entorns policials i polítics del PP, fins ara ha estat intocable. Segons què passi avui, els seus enemics ho tindran més o menys difícil per desplaçar-lo. A favor, hi té els pactes que Podemos mira de forçar amb el PDeCAT i ERC per anar a eleccions generals. I també un país on Periodistes sense fronteres és capaç d’oblidar-se d’esmentar, en el seu informe anual, l’únic periodista de l’Estat amenaçat de mort -que és Jordi Borràs- i que cap diari de paper ho denunciï.
