El big bang de la política catalana, la reorganització del sistema de partits i estratègies polítiques desfermat pel procés independentista, ha superat aquest dissabte una nova pantalla amb l’elecció en primàries de la direcció del nou Partit Demòcrata Català (PDC). Les bases, la militància de Convergència reconvertida majorment en associats al nou projecte, han mantingut el control del procés de demolició/fundació fins a l’últim minut. Si CDC era una monarquia, el PDC ha irromput en escena amb els usos i costums i maneres d'una verdadera república: ara com ara, qui mana o més mana en aquella casa és el poble "associat" al projecte.

L’única votació a la búlgara, al vell estil, que s’han permès els membres del PDC ha estat la del tàndem presidencial però no executiu Mas-Munté, i tot i l’amplíssim suport al tàndem Pascal-Bonvehí, si Vila no hagués fet el gest en favor de Conesa, la guanyadora, s’hauria produït la inèdita situació d’una segona volta en unes primàries de partit acabades d’estrenar per elegir la presidència del consell nacional. De fet, n’hi haurà entre les dues aspirants al càrrec de Defensor(a) de l’associat(ada).

El frame resultant és el de la fi dels hiperlideratges en el que va ser el món de CDC, encara que Mas, en una precisió molt significativa, aclaria que el seu paper i el de Munté, intercanviables, no és "executiu" però tampoc "decoratiu". Des d'ahir, en tot cas, Mas torna a ser president (de partit), després que aquella estranya nit de divendres del congrés fundacional celebrat al Fòrum, afegís a la d'expresident de la Generalitat per obra de la CUP la condició d'expresident de CDC per decisió pròpia.

En quina mesura la dinàmica fundacional, és a dir, raonablement assembleària, continuarà definint les relacions de poder al PDC?

Certament, el partit resultant s’assembla una mica més a la societat catalana, i europea, i, per descomptat, global-tuitaire: en la segona dècada del segle XXI tothom té opinió, tothom té canals per a expressar-la, i més encara quan li demanen, i, a més de poder opinar, decideix i vota. Ergo la primera pregunta ja crema a la punta de la llengua: en quina mesura la dinàmica fundacional, és a dir, raonablement assembleària, continuarà definint les relacions de poder al PDC? 

Dit ras i curt: qui manarà a partir d’ara, ara que les bases ja han dit la seva, en el dia a dia del PDC? Fins a quin punt Mas –i Munté– es limitaran a exercir funcions no executives? Pascal i Bonvehí, els responsables de la direcció operativa, són realment una sola dona/un sol home, o cada un d’ells és d’un pare i una mare? Conesa, referent del sector socialdemòcrata, es limitarà a presidir el consell nacional, o serà el verdader contrapoder intern a la cúpula de joves valors de tarannà social-liberal que estrenen seu, immaculada, al carrer Provença?

Caldrà tenir a punt el mòbil per no perdre de vista les evolucions dels pokémons que ja s'han colat a la seu del PDC

La foto final no deixa lloc a dubtes: almenys n’hi ha cinc, que manen, el que constitueix tota una novetat en el panorama polític i en el final de qualsevol congrés de partit... però falta Puigdemont. El president de la Generalitat actual, i possible candidat del PDC a la Generalitat (pot fer una altra cosa?) podria acabar esdevenint el líder social/electoral del nou partit. Però quina serà la seva relació amb l'aparell de la postconvergència? La nova formació conserva, de la seva antecessora, la vocació de catch-all-party, d'esdevenir un imant electoral capaç de seduir des del centre-dreta al centre-esquerra, i es declara nítidament independentista encara que proclama un i altre cop que l'Estat català no és la finalitat sinó l'instrument. Però haurà d'operar en un context de màxima bipolarització a l'entorn de la qüestió nacional, o d'ambigüitat zero –independència sí, independència no, com ja va succeir el 27S–, i, es vulgui o no, d'altíssima reideologització en l'eix esquerra-dreta clarament a favor del primer factor del binomi. Quan el nou no produeix res, acostuma a succeir que torna el vell. Encara que sigui com els pokémons, en format realitat augmentada.

Si a finals de setembre Puigdemont supera la qüestió de confiança haurà reforçat la seva posició. Dependrà, un cop més, de la CUP, que, d'entrada, ja li ha tornat a negar el suport als pressupostos. Alterarà el futur secretariat nacional de l'organització anticapitalista, pilotat pel tàndem Arrufat-(Lluc)Salellas, el full de ruta de Gabriel-Endavant? Si Puigdemont se'n surt al Parlament hi haurà líder. Però si no se'n surt, tot estarà (encara més) obert, de nou, a la política catalana i a la república del PDC. Ergo caldrà tenir a punt el mòbil per no perdre de vista les evolucions dels pokémons que ja s'han colat a la seu del PDC.