Vaig posar el contacte, vaig engegar el cotxe i, abans que pogués adonar-me'n, la veu va sonar com una descàrrega elèctrica. Ràpidament, vaig deixar anar el volant a risc de matar-me per canviar d'emissora, però el riure repugnant ja se m'havia instal·lat al cervell. Era ell, l'infame Javier Cárdenas, presentant el seu programa matinal a Europa FM. Encara no sé qui va ser el desgraciat que va sintonitzar això al meu cotxe.

Ara, Cárdenas fitxa per Televisió Espanyola. Dos milions d'euros de la Televisió Pública espanyola, sufragats amb els nostres impostos, destinats a pagar el nou invent televisiu d'un dels personatges públics més casposos de l'últim segle. Masclisme, misogínia, agressivitat verbal i tendència a l'amenaça, són algunes de les notables característiques de Javier Cárdenas. Cárdenas, que es va fer famós per entrevistar frikis i gent del carrer a Crónicas Marcianas, ja compta amb una sentència del Tribunal Constitucional per burlar-se d'una persona amb discapacitat física i intel·lectual l'any 2002.

El moment més polèmic de Cárdenas en els últims temps va ser l'assetjament i maltractament que va vomitar contra una tuitaire, per haver-li recriminat la defensa que el presentador estava fent del professor de l'USC acusat de masclisme a l'aula, tema del qual també vam parlar aquí. Aquell dia, Cárdenas va deixar anar perles com "si totes les teves companyes, vénen amb aquests escots, els nois aquí no estudiaran". I va proposar com a solució establir la dictadura del més fort: "Tu agafes l'alumna i li dius, vine aquí un moment, a la meva classe és l'última vegada que véns d'aquesta manera". Per després donar lliçons d'estilisme a les noies, recomanant no anar amb escot a classe: "És a dir, una cosa és anar-te'n a estudiar i una altra anar-te'n de gresca...això ho fas a part". Vaja que de nit una mica putot està bé i a més és necessari, però de dia, una ha d'anar més pudorosa a risc d'evitar la trempada del professor, accidents laborals, violacions i el col·lapse de l'economia nacional.

La tuitaire, que no hi donava crèdit, va manifestar la seva indignació a les xarxes i el tema es va fer viral. Cárdenas es va enfadar i va començar una fustigació que va durar dies. En el seu programa i en directe, va revelar la identitat de la noia que tuitejava sota un pseudònim, va dir on treballa, i va presumir d'haver-se posat en contacte amb el seu cap per demanar-li que l'acomiadés. En un àudio que després va ser retirat del web del programa, Cárdenas va assegurar que havien parlat amb el propietari de l'establiment on treballava la noia i, davant de la negativa d'aquest d'acomiadar la seva empleada per opinar de Cárdenas el que li sortís del cony i més encara, fora d'horari d'oficina, va començar un rosari d'amenaces a ella i al seu cap, dignes de qualsevol bergant amb un gram de farlopa al cos. Gràcies a una altra tuitaire, que també va amenaçar, aquí podeu escoltar els àudios esborrats. Mentrestant, els quatre palmers que tenia a l'estudi assentien a cada barbaritat del messies amb un penós rum-rum de "esclar", "esclar", "esclar".

A més de masclista, la intel·ligència de Cárdenas és, pel cap baix, limitada. En una entrevista a Papel publicada fa menys d'un mes, Cárdenas declarava molt orgullosament no tenir "cap ideologia definida", amb uns arguments que deixarien en calces el primer volum de Vacaciones Santillana: "Dels partits, no m'agrada que si ets de dretes hagis d'anar a favor dels bancs i si ets d'esquerres a favor dels pobres. Qui cony s'ocupa dels que estem enmig?". Sobre Hitler va arribar a dir que no era un dictador: "Dictador, no, perquè recordem que va ser elegit pel poble" i va aconseguir relacionar-lo amb Veneçuela amb una destresa digna d'Albert Rivera: "Tot i que, ep, també van de socialistes a Veneçuela i no et perdis la barbaritat que estan patint allà". Egòlatra, es va proclamar a si mateix i al seu programa de radiofórmula com l'opció intel·ligent: "Abans els matinals semblaven, amb perdó, per a ximples". I, compte, que això ho diu el paio que ens va descobrir Paco Porras i Carmen de Mairena. Qualsevol persona que critiqui Cárdenas a Twitter té com a mínim, el seu bloqueig, i probablement, uns quants minuts del seu programa llançant merda per la boca.

La graella de Televisió Espanyola, ficció a part, s'ha convertit en el refugi de l'estupidesa nacional

La graella de Televisió Espanyola, ficció a part, s'ha convertit en el refugi de l'estupidesa nacional. La declaració de Cárdenas sobre el seu concepte de l'esquerra i la dreta em va recordar una altra de no menys sucosa d'una altra estrella de la televisió de tots els espanyols, Mariló Montero: "Sóc tant feminista com masclista". Una sentència que, perquè ho entengui Mariló, és el mateix que dir que ets tant rossa com morena però alhora, i sense metxes. En la mateixa entrevista, Mariló també es referia a la història de la "pobra" Mónica, una dona que agafava menjar de les escombraries i protagonitzava un dels relats del seu llibre. Mariló li va dir això a l'entrevistadora: "No creus que dibuixa molt bé com som realment les dones?, "El que hem heretat de les nostres mares, que és mantenir la dignitat de la família?", "Els problemes de casa es queden a casa" (...) "Mónica surt de casa seva de nit, mentre tots dormen, per agafar aliments i que ells creguin que mantenen l'estatus social que han assolit. I em sembla d'una subtilesa i elegància enorme que ella pugui ser captaire sense perdre la dignitat d'una gran senyora".

En el seu programa, el matinal de TVE del qual ara se n'encarregarà Silvia Jato, també hi va haver un lloc per a la prostitució entorn d'un curs per ser una bona prostituta. Entre les incoherències de l'organitzadora del curs, Concha Borrel, i la indignació de l'advocada feminista Lydia Falcón, Mariló va fer preguntes que deixaven amb la boca oberta el personal: "Ho fan per diners expressament?", "També se li ensenyaran les pràctiques?", i va proposar com a tema de debat si ser puta seria més fàcil o difícil que ser dona de fer feines o treballar 15 hores en un súper.

No em puc oblidar de Toñi Moreno, que en el polèmic programa Entre Todos li va etzibar a una presumpta víctima de maltractaments: "O denuncies o calles la resta de la teva vida". Ni del vaixell insígnia de la casa, Masterchef, convertit últimament en el Gran Germà de la tele pública sense estar-se de res. Jordi Cruz, un dels membres del jurat, es referia així a una concursant: "La Natalia és molt atractiva, lògicament és més agradable fer-li el comentari a ella que a l'Àngel o al José Luis", "Al jurat de Masterchef no se'l pot subornar ni amb la millor de les belleses". Comentaris acompanyats de passades de càmera del cos de la concursant, per no esmentar més el paper d'estrassa d'Eva González. Tampoc estaria bé ometre les sortides de Bertín Osborne, qui, amb el seu programa, va aconseguir que molts televisors tornessin al blanc i negre.

Fa uns dies, Mariano Rajoy, el nostre assenyat i equilibrat líder, va dir que "els partits haurien d'arribar a un acord per tenir una televisió pública independent, semblant a la BBC." I gairebé m'agafa una síncope. Mariano, el que va tirar per terra la reforma legislativa de Zapatero que obligava a un nomenament per majoria parlamentària del president de l'ens públic i que havia aconseguit uns informatius que van ser líders d'audiència entre 2009 i 2012. Mariano, que, en quatre anys, va batre un rècord de pèrdua d'audiència, un terç menys des que va començar a governar el PP. Mariano, que aconsegueix que els treballadors de TVE s'aixequin cada dos per tres davant de la pèrdua de llibertat flagrant i per l'exercici digne de la professió. L'última, amb la censura dels àudios de Fernández Díaz. Mariano, que el mes previ a les últimes eleccions, va reconfigurar la graella dels informatius de la televisió pública, aconseguint que dediquessin el doble de temps a parlar de Veneçuela que a la situació de l'atur a Espanya.

Que tornin Parada i el seu piano, si us plau, Mariano.

Diana López
OPINIÓ Mamelles Diana López
Iu Forn
Vist i Escoltat Deu moments mèdia de la setmana Iu Forn