Avís a navegants. Ja saben que l'expressió transcendeix l'àmbit del mariner i sol avisar de l'arribada d'una novetat o un perill. El que ha donat Pedro Sánchez avança contingències per als qui esperen la seva caiguda la nit del 26-J. Ho ha fet aquesta vegada davant de Susana Díaz en persona, i en camp contrari, a Sevilla.

“Un home generós i valent”, ha dit del seu secretari general la presidenta de la Junta d'Andalusia. “És la meva companya i la meva aliada”, va respondre ell després dels compliments. Tots dos s'han proposat que la guerra fratricida que mantenen des de fa mesos pel lideratge del PSOE esdevingui, fins al 26-J, unitat, encara que ningú no dubti que sigui impostada. S'ho juguen tot. Si Sánchez cau, cau el PSOE. I fins que no passin aquestes tres setmanes només onejarà la bandera blanca.

Malgrat tot, emeten senyals. Díaz, per no descartar-se com a pròxima candidata a la secretaria general del PSOE. Sánchez, per traslladar que no li ho posarà fàcil. Ja no és que tingui decidit, que ho té, tornar a presentar-se al pròxim congrés federal sigui quin sigui el resultat de les eleccions. És que a més està disposat una altra vegada a neutralitzar el poder dels barons, saltar-se els estatuts del partit i sotmetre al parer de les bases els possibles pactes de govern que pugui assolir per ser investit president.

Ho va fer després del 20-D i ho tornarà a fer després del 26-J. La política d'acords, una competència que estatutàriament correspon al comitè federal -màxim òrgan entre congressos- la decidiran els militants i no pas els barons. Fins ara ho havia suggerit unes vegades, insinuat d'altres però ahir ho va explicitar amb totes les lletres i davant de Susana Díaz en persona. Un anunci massa prematur si es té en compte que encara no es coneixen els resultats i que serà en funció del resultat quan Díaz, que fa mesos que es prepara per al moment, decideixi d'una vegada per sempre si fa o no el salt.

Si Sánchez suma amb Unidos Podemos no hi haurà qui l'aturi i tant li farà qui beneeixi l'acord

Això de Susana, sembla, en tot cas, el conte del llop. Que ve, que ve, però mai no arriba. Per si de cas, Sánchez ja li ha enviat l'advertiment. Si suma amb Unidos Podemos, no hi haurà qui l'aturi i tant li farà qui beneeixi l'acord. La mateixa nit del 26-J, es llançarà en planxa al govern que va buscar la del 20-D, i els del seu partit el van frenar. Serà ell, i ningú més, qui dirigeixi les converses amb la resta de líders polítics després de les eleccions, una iniciativa que pretenen evitar els barons. Amb la consulta a la militància i la “podemització” de les bases socialistes, aquesta partida pot guanyar-la Sánchez i no els quadres dirigents d'un PSOE que no vol ni sentir parlar del més mínim acostament als d'Iglesias.

Tot això, esclar, si no es produeix el temut sorpasso i Podemos no aconsegueix l'hegemonia de l'esquerra com auguren tots els sondejos. El comitè electoral està disposat a desafiar tots els oracles demoscòpics. És més, no donen cap credibilitat als qui abans de la coalició Podemos-IU, sentenciaven que Iglesias perdia un 25 per cent dels seus votants de desembre -més d'un milió de vots- i avui pronostiquen que el pacte amb Alberto Garzón tapa completament el forat que la gestió postelectoral va fer en els “podemistes”.

Diuen que el 20-D els va matar el nou i el vell, però que aquest eix ja està superat, molt més després de l'últim cara a cara entre Iglesias i Rivera, en el qual tots dos líders van mostrar la més tronada de les cares de la política amb l'exercici del “i tu més”.