És previst que dissabte se celebri una manifestació de repulsa per l’atemptat terrorista de la Rambla del passat 17-A. Em sembla increïble que davant la gravetat de la situació, el més important sigui debatre si el cap de l’Estat hi ha d’assistir o no. Com ja va quedar clar en la concentració de l’endemà a la plaça de Catalunya, la gent té més seny i agudesa que els polítics oportunistes. El crit popular “No tinc por” va superar la proliferació de corbates negres i els perfums cars de la primera fila. Era el crit espontani d’una gernació que mirava cap al Tibidabo. No sé per què, perquè el lògic hauria sigut mirar cap a l’altra banda, cap a la Rambla.

No se sap mai qui pren decisions tan rematadament idiotes. Però algú les pren. Com la que va prendre en el seu dia el govern de Mariano Rajoy, a suggeriment del seu ministre de l’Interior, el maníac Jorge Fernández Díaz, d'incomunicar els Mossos d’Esquadra de les xarxes policials europees i mundials. El PP creu tant que Catalunya és Espanya que en els grans moments de perill d’atemptat terrorista, va i decideix que no passa res, que la policia de Catalunya ja s’ho farà soleta. La seguretat dels ciutadans de Catalunya, aquella ciutadania que els unionistes diuen representar millor que ningú, perquè ells sí que són patriotes i espanyols de veritat; aquesta ciutadania, que es foti, per sobiranista. Si hi ha morts, segur que la culpa és dels independentistes catalans i d’uns Mossos d’Esquadra insurgents i no pas d’ells.

La seguretat dels ciutadans de Catalunya, aquells que els unionistes diuen representar millor que ningú, perquè ells sí que són patriotes i espanyols de veritat; aquesta ciutadania, que es foti, per sobiranista

La premsa internacional, en canvi, que es mira les coses amb una certa distància, llevat d’algun corresponsal holandès xenòfob que va convertir el major Josep Lluís Trapero en trending topic mundial, ha ressaltat la professionalitat dels Mossos. Trapero s’ha fet famós amb el hashtag  #buenoposmoltbéposadios, acompanyat d'unes originals samarretes amb la cara del major. Però això no és el que més cou al Gobierno de España, i sobretot a la tropa unionista catalana. El que més mal els fa és que la premsa internacional ha esbombat a tort i a dret que Catalunya ha gestionat la crisi terrorista com una administració solvent, com si realment fos un Estat independent. Com que és evident que cap govern no promou un atac terrorista per fer-se un homenatge, està clar que la resposta del Govern Puigdemont als fets del 17-A demostra que la Generalitat funciona millor del que s’acostuma a dir.

Durant les primeres hores després dels fets de la Rambla, abans de la compareixença del conseller Joaquim Forn i del major Josep Lluís Trapero, les ràdios bullien amb les opinions de comentaristes que no sabien res. Tots pontificaven, així sí. I tots sabien del cert no se sap quantes coses. Fins que de cop, el major del Mossos d’Esquadra, un individu a qui pràcticament no coneixia ningú si no fos perquè l’any passat la premsa va crucificar-lo per haver anat a fer un arròs a Cadaqués amb la Rahola i uns amics, es posa rere del faristol i diu que l’atemptat de la Rambla i l’explosió de la torre d’Alcanar tenien relació. Glups! A les meses dels tertulians es va demanar Aigua del Carme per reviscolar del desmai els més llestos. Ningú, absolutament ningú, no sabia res sobre la connexió entre Alcanar i Barcelona que havia anunciat Trapero.

Els puritans diuen que l’atemptat no hauria d’haver servit per tirar-se els plats pel cap entre unionistes i independentistes. ¿És que es pot ser tan ingenu per creure que el combat polític sobre el cas català s’aturarà per una cosa així? Al contrari, un atemptat com aquest ha fet aflorar amb tota la crueltat del món fins on estan disposades a arribar les autoritats espanyoles per impedir l’autogovern de Catalunya. Que els Mossos d’Esquadra i el Govern fossin eficients en la seva feina, que actuessin com un quasi Estat independent, no ha posat en perill ningú. Al contrari, ha donat seguretat als ciutadans. I la prova és que de cop i volta, el Mossos són felicitats pel carrer i la gent els aplaudeix en el mateix escenari on Ester Quintana va perdre un ull pels efectes d’una bala de goma. A tot el món la gent demostra afecta cap a la policia que la protegeix, malgrat errors que pugui cometre. Com contrasta aquesta modernitat dels Mossos amb la rància homilia del purpurat català a la missa oficial catòlica celebrada a la Sagrada Família. Calia tornar a les èpoques en què les autoritats civils entraven sota pal·li a les esglésies? No, però hi ha qui viu més en el passat que en el futur, fins i tot lingüísticament.

Si aquests reis volen ser útils per alguna cosa i volen ajudar a la convivència, el millor que podrien fer seria sumar-se a la denúncia de la catalanofòbia

La manifestació de dissabte reproduirà el que va passar l’endemà de l’atemptat. El món ha donat massa voltes i només una minoria encara es deixa impressionar per unes fotografies reials als hospitals de Catalunya i pels dossers eclesials. Si aquests reis volen ser útils per alguna cosa i volen ajudar a la convivència, el millor que podrien fer seria sumar-se a la denúncia de la catalanofòbia protagonitzada per molts dels seus súbdits a l’Espanya castellana i per temperar les envestides dels partits dits constitucionalistes contra el sobiranisme català.  Si no fan això, que és el mínim i que el rei emèrit va saber fer millor que ells, la meva recomanació és que dissabte Felip i Leticia facin plegats la becaina al palauet de la Zarzuela. La llar familiar que els paguem entre tots, almenys de moment.