El Girona ha guanyat, i ha tret els colors a l'Espanyol, en el nou derbi català de Primera (0-1). Els gironins s'han imposat per la mínima gràcies a un gol de Timor i han fet saltar les alarmes a Cornellà. Els de Machín s'apropen a Europa mentre que els blanc-i-blaus no s'allunyen de la zona de descens.

La il·lusió s'imposa a la necessitat

No tot és Barça a Catalunya. Espanyol i Girona s'han citat a l'RCDE Stadium per disputar el catorzè derbi català de la història a Primera. Ambdós conjunts escrivien una nova pàgina de l'esport català en l'elit i els entrenadors tenien clar que no era partit per fer provatures. Quique ha sortit amb tot; Machín no ha negociat el seu esquema de tres centrals tot i les baixes en defensa del seu equip. L'espectacle estava garantit.

Rebel·lió contra esperança. Els blanc-i-blaus no acceptaven un resultat que no fos la victòria, mentre que els gironins també eren conscients de la transcendència del matx però es podien permetre el luxe de firmar l'empat. La Lliga està més ajustada que mai (entre el sisè i el dissetè només hi ha sis punts de diferència). Per a uns i altres, guanyar implicava apropar-se a Europa. Perdre, a Segona.

Els dos models de joc contraposats han portat a la pràctica un guió més que previsible. Des dels primers moments, els visitants s'han fet amb la possessió, tot i que el seu domini ha estat força estèril. Pau ha intervingut en poques ocasions, tot i que quan ho ha hagut de fer ha estat per realitzar grans aturades a xuts llunyans. Proposta pobra de l'Espanyol, que s'ha limitat a esperar algun error del seu contrincant per fer mal al contraatac. Joc directe i a córrer.

De fet, el plantejament dels locals ha decebut els 13.846 aficionats que s'han desplaçat a Cornellà per veure un partit històric. Fluixa entrada pel que significava el derbi. A mesura que s'ha anat desenvolupant la primera meitat, l'ambient s'ha anat enrarint davant el que estaven fent els homes de Quique. Dues ocasions a pilota aturada i poc més. Sense cap mena de dubte, la frase del tècnic madrileny en la prèvia ho resumeix a la perfecció: “el projecte està estancat”.

Els seguidors han acabat acomiadant els seus futbolistes amb xiulets quan aquests han enfilat el camí dels vestidors després dels primers 45 minuts. El motiu, un gol de Timor en l'última jugada de la primera part. Centrada de córner, Ramalho no pot rematar bé la pilota però aquesta va a parar als peus del central valencià, que no perdona dins l'àrea petita. Càstig merescut pels locals, però massa premi per a un Girona que ha trobat en l'estratègia la solució a la seva poca profunditat.

El Girona renuncia a sentenciar el partit

Ni que fos per orgull, els locals estaven obligats a reaccionar. I més tenint en compte la posada en escena dels seus contrincants, que lluny d'anar a sentenciar el matx han fet un pas enrere en la represa i han cedit el protagonisme. Darder, Granero (que ha entrat en el lloc de Javi Fuego) i Jurado tenien l'oportunitat de demostrar que, si cal, els pericos també saben ser proactius. Missió fracassada.

De la mà d'Stuani (que avui, per cert, no ha fet bona la llei de l'ex i no ha vist porteria), el Girona ha basat les seves opcions en lluitar amb molta contundència per defensar la victòria. Els minuts passaven i l'Espanyol no l'aconseguia intimidar. Amb impotència, l'RCDE Stadium s'ha anat escalfant fins que a deu minuts de final ha esclatat contra Quique: “Ves-te'n ja”, li han arribat a demanar.

Els últims minuts s'han jugat a camp visitant, però el marcador no s'ha acabat movent i els gironins ha sumat tres punts d'or. A diferència del partit contra l'Alabès, la victòria avui no s'ha escapat en els instants finals. Immaculada aterrada a Primera d'un Girona que està a només un punt d'Europa. L'Espanyol, per la seva banda, protagonitza l'altra cara de la moneda i no s'allunya del descens. Xiulada monumental quan l'àrbitre ha assenyalat el final. Salten les alarmes a Cornellà.