Tal dia com avui de l'any 1973, fa 44 anys, moria a Santiago (Xile), Ricardo Reyes Basoalto, conegut com a Pablo Neruda, poeta i premi Nobel de Literatura que 44 anys abans havia jugat un paper decisiu per salvar la vida de 2.500 exiliats republicans, bona part dels quals eren catalans. Pablo Neruda havia conegut Barcelona l'any 1934, en la seva qualitat de cònsol general de Xile a la capital catalana. Posteriorment exerciria la missió diplomàtica a Madrid i a París. I seria a la capital francesa on treballaria incansablement per donar una sortida a 2.500 refugiats republicans que, completament desassistits per l'Estat francès, malvivien en condicions més que precàries.

L'any 1939, acabada la Guerra Civil espanyola, l'exambaixador republicà a Xile —el basc Rodrigo Soriano— va obtenir el compromís del govern xilè per acollir una quota de 2.500 refugiats republicans. Aguirre, president de Xile i descendent de bascos, va nomenar Neruda responsable de l'operació; i aquest va buscar el finançament a través de les organitzacions de solidaritat radicades als països del con sud-americà. Va aconseguir llogar el Winnipeg, un mercant de bandera francesa propietat d'una naviliera de Le Havre, que es va haver de readaptar per a la missió. El 4 d'agost partia de Puillac, prop de Bordeus, i el 3 de setembre arribava a Valparaíso (Xile)

Mor Pablo Neruda. Els nens del Winnipeg. Font Centro Cultural de España en Santiago

Els nens del Winnipeg / Font: Centro Cultural de España en Santiago

Neruda es va responsabilitzar del procés de selecció de les persones que serien embarcades. Va prioritzar els reagrupaments de famílies disperses en diversos camps de refugiats i les criatures que havien quedat orfes. Anys més tard algunes d'aquestes persones assolirien un paper destacat en el món cultural i empresarial del país d'acollida. És el cas dels catalans Montserrat Julió (actriu, escriptora i directora de cinema i teatre), Miquel Cunillera (metge), Roser Bru (pintora i gravadora) o Josep Balmes (pintor). Quan, anys més tard, Neruda va ser guardonat amb el Nobel de Literatura, declararia que el Winnipeg va ser el millor poema de la seva producció.