Tal dia com avui de l'any 1728, fa 289 anys, naixia a Múrcia José Moñino y Redondo, que seria secretari d'Estat durant els regnats de Carles III i Carles IV, primer comte de Floridablanca, defensor de la Il·lustració i promotor del primer cens de la història hispànica elaborat amb una metodologia científica moderna. El cens de Floridablanca, portat a terme entre 1785 i 1786 i publicat el 1787, és una eina històrica de gran valor per conèixer la realitat poblacional de cada un dels territoris que formaven part dels dominis borbònics, i a partir d'aquests resultats explicar la història demogràfica hispànica de les centúries del 1700 i del 1800.
El cens de Floridablanca a diferència dels que l'havien precedit —el de Campoflorido de 1712, el d'Ensenada de 1756 o el d'Aranda de 1768— no tenia un objectiu estrictament fiscal. Floridablanca pretenia disposar d'un retrat de la distribució poblacional amb un propòsit més enfocat a les reformes econòmiques. Aquell cens va revelar que la població hispànica ja estava concentrada en la perifèria peninsular. Més del 60% del total. Catalunya, amb 886.624 habitants, era el tercer territori més poblat, seguit pel País Valencià amb 810.517. Només Galícia, amb 1.335.299 habitants, i Andalusia —sense el regne de Granada (678.391 habitants)— amb 1.168.043 les superaven.
En l'àmbit català, aquell cens va posar de manifest que els màxims anteriors a la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) —estimació de 500.000 habitants— s'havien més que recuperat. També va posar en relleu que s'havia iniciat una tendència que invertiria el pes demogràfic cap a les comarques costaneres que el 1787 ja concentraven l'activitat mercantil preindustrial, i que unes dècades més tard impulsaria la Revolució Industrial. Barcelona refermava el seu lideratge històric sobre el conjunt del país amb 100.160 habitants, seguida de Tortosa amb 16.000, Reus amb 14.514, Lleida amb 10.390, Tarragona amb 9.909, Mataró amb 9.657 i Girona amb 8.842.