Tal dia com avui de l'any 1854, fa 163 anys, el català Jaume Nunó i Roca guanyava el concurs organitzat pel govern mexicà per posar música a la lletra del poeta González Bocanegra del que seria l'himne nacional de Mèxic. El 1854 Mèxic estava en conflicte amb els Estats Units pel domini dels territoris situats al nord del Rio Grande, Texas, Nou Mèxic, Arizona, Nevada i Califòrnia, que representaven un terç del que havia estat el virregnat de Nova Espanya, embrió de la moderna nació mexicana. En aquell escenari d'amenaça, el govern del president Santa Ana ordenaria crear un himne identitari amb l'objectiu de reforçar la cohesió social i política interna.
Jaume Nunó i Roca, fill de Francesc Nunó i de Magdalena Roca, havia nascut a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) el 1824. Amb vuit anys d'edat (1832) va quedar orfe i va ser adoptat per un parent de Barcelona que es dedicava al comerç tèxtil —segons la majoria de les fonts, un oncle patern anomenat Bernat Nunó. La folgada posició econòmica del seu tutor i l’extraordinària capacitat musical que va demostrar des de la infantesa el portarien a seguir una carrera acadèmica fulgurant. Estudiaria a Barcelona i a Nàpols de la mà de Saverio Mercadante, un dels grans compositors d’òpera europeus de mitjan segle XIX.
De nou a Barcelona, amb 26 anys d'edat era nomenat director de la banda del Regiment de la Reina. Poc després abandonaria aquesta ocupació i exerciria com de director de les bandes militars mexicanes fins que, a causa de la inestabilitat política, es va veure obligat a abandonar el país asteca i es va instal·lar definitivament a Nova York. Als Estats Units es va convertir en un destacat concertista i director d’òperes fins a la seva mort, esdevinguda el 1908 quan tenia 84 anys. Recentment, els musicòlegs catalans Cristian Canton i Raquel Tovar van localitzar a Nova York un important fons documental que confirmaria el català Nunó com un dels grans músics del segle XIX.
Imatge principal: Jaume Nunó / Font: Google.sites