Tal dia com avui de l'any 1153, fa 864 anys, els exèrcits de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i príncep d'Aragó, conquerien la plaça de Siurana (Priorat), la darrera possessió islàmica al nord de l'Ebre. El 1148 havien conquerit Tortosa i el 1149 Lleida, les dues ciutats més importants de la frontera superior islàmica. Amb Tortosa i amb Lleida, havien incorporat també les valls baixes de l'Ebre i del Segre, completant el dibuix definitiu del que, poc després, seria el Principat de Catalunya. Siurana, situada en una regió abrupta, havia restat com un enclavament completament aïllat dels dominis islàmics d'Albarrasí i de València.

El valiat de Xibrana (Siurana) -del llatí Severiana- era un producte final de la descomposició del califat de Còrdova, cap a l'any 1000, en infinitat de petites taifes independents. Al nord de l'Ebre van sorgir, amb una existència més o menys efímera, els valiats de Làreda (Lleida), de Turtusha (Tortosa) i de Waishka (Osca), sota la tutela política dels emirs de Saraqusta (Saragossa). Xibrana havia sorgit poc després amb la fragmentació dels valiats de Lleida i de Tortosa, i els seus dominis abastaven bona part de l'actual comarca del Priorat, el sud de l'actual comarca de les Garrigues, el Nord de l'actual comarca del Baix Camp, i l'Oest de l'actual comarca de la Conca de Barberà.

El seu últim valí va ser Almira Almemoniz, un personatge de les oligarquies ancestrals -d'arrel iberoromana- que, com a bona part de la vall de l'Ebre, s'havia convertit a l'Islam durant la conquesta musulmana (quatre segles abans) per mantenir el patrimoni i la posició. No es té constància del que li va passar posteriorment. En canvi les fonts revelen que l'escassa població islàmica, seminòmada, va fugir cap a la taifa de València. I que el territori va ser reocupat amb pagesos colons procedents de les valls altes del Llobregat i del Segre, establerts sobre el territori per les elits militars que van dirigir la campanya: els Cervera, els Castellet i els Castellvell.