En molt poques setmanes es decidiran a Catalunya un munt de coses: els pressupostos, el referèndum i les eleccions. De fet, els tres esdeveniments estan encadenats per més que des de la CUP –o, per ser precisos, des d'alguns sectors de la formació com Endavant o Arran– ja s'ha començat l'any provant de separar-les, en un exercici de política-ficció i com si es tractés que els ciutadans ens preparéssim per a una nova tornada a la casella de sortida o el que és el mateix una no aprovació dels comptes.

Ningú no dubta que aquest mes de gener serà tota una muntanya russa i hem d'estar atents a quatre ítems informatius que estan més interconnectats del que sembla i que apunten directament a l'objectiu d'aquesta legislatura: el referèndum d'independència. El primer, la vinculació entre els retards en les urgències hospitalàries i les retallades al Departament de Salut. És cert que hi ha problemes a les urgències hospitalàries i que hi ha hagut retallades els últims anys. Tant com que els pressupostos que va presentar el vicepresident Oriol Junqueras al juny i va tombar el Parlament tenien un increment de 4,8% en sanitat i els que ara estan a debat en comissió preveuen un augment de més de 400 milions. Qui no compleix? El Govern amb el pressupost? O l'oposició impedint la inversió?

El segon és el tema de l'educació i la implosió de conflictes al sector. No hi ha res de casual en les mobilitzacions i caldrà veure qui hi ha darrere de cada una. No sigui el cas que els promotors i les forces polítiques que els donen suport simplement les utilitzin per impedir el referèndum. No pot ser casualitat que s'amunteguin totes les protestes al gener.

El tercer tema d'aquest mes tornaran a ser els Mossos d'Esquadra. A la policia catalana, com a policia judicial que és si així és requerida pels tribunals, se la prova de situar contra el procés a partir d'iniciatives, la mirada estrictament judicial de les quals és més que dubtosa. La celeritat que s'ha imprès als diferents procediments judicials ha provocat ja més d'una tensió.

Són tres exemples, però són sobretot tres obstacles que, junts, poden ser una muralla davant de la qual ensopegui la legislatura. Perquè sense pressupostos el referèndum és pràcticament impossible. Sobretot, perquè el president i el Govern que haurien d'impulsar-lo es veurien obligats a esmenar-se a si mateixos quan van assegurar que sense els comptes aprovats era inviable fer-lo. Per això, tothom ha de saber el que s'està jugant.