En les pròximes hores, un miler de càrrecs institucionals, la gran majoria seran els 948 alcaldes de Catalunya, rebran una seriosa advertència del Govern espanyol perquè no col·laborin amb el referèndum convocat pel president Carles Puigdemont per al pròxim 1 d'octubre. La Fiscalia General de l'Estat ha decidit instar sengles querelles criminals contra la totalitat de membres del Govern per haver firmat el decret de convocatòria del referèndum i una altra també criminal contra els cinc membres de la Mesa del Parlament —la presidenta, un vicepresident i tres secretaris i secretàries— que van permetre la votació de la llei del Referèndum dimecres passat. El Tribunal Constitucional suspèn en menys de 24 hores la convocatòria i la llei del Referèndum i en les pròximes hores farà el mateix amb la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. Un cotxe de la Guàrdia Civil roman a Constantí, des de fa 36 hores, davant d'una impremta, per esbrinar a instàncies de la Fiscalia si allà s'estan fabricant les paperetes i està registrant els cotxes de tots els treballadors quan l'abandonen. I podríem seguir.

Aquesta ha estat la resposta de l'Estat espanyol sense atalaiar el tsunami que s'ha engegat a Catalunya. És possible que el conjunt de l'Executiu català quedi fora de les seves responsabilitats en els propers mesos per decisió dels tribunals ordinaris si el Tribunal Constitucional no es plega i acaba suspenent-los abans, però realment això és poc important per a l'esdevenir del procés d'independència de Catalunya. El president Puigdemont ha anunciat que al voltant de 500 alcaldes ja s'han posat per escrit a la seva disposició, li han comunicat que cediran els col·legis per a la votació de l'1 d'octubre i han fet seu no només el projecte independentista sinó el desacatament a l'Estat. Realment es presentaran querelles criminals contra la majoria dels alcaldes catalans i se'n forçarà la inhabilitació? Com impediran la votació? Per cert: és conscient l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que el seu gran objectiu d'arribar algun dia a ocupar el lloc de Pablo Iglesias no serà possible si acaba alineant-se amb PP i Ciutadans i la seva alcaldia no passarà del 2019?

Algú s'ha parat a pensar que darrere de l'actual Govern en vindrà un altre d'obligat a defensar el mateix i que les coses ja no succeeixen com abans i que la situació actual ni es resoldrà en un despatx, ni l'acordaran quatre senyors que a més no es dediquen a la política? La reiteració d'un discurs immobilista no el transforma en un discurs aperturista. De la mateixa manera que repetir que a Catalunya s'està produint un cop d'Estat és una frase de consum intern per acontentar els militants i els molt convençuts. Realment es creuen el que diuen? Amb qui parlen? Amb corresponsals estrangers o amb ambaixades segur que no.

I pel que fa al debat d'aquests dos últims dies en el Parlament, ja n'hi ha prou de mentides. L'alteració de la mecànica parlamentària ordinària no és ni de bon tros casual. El que no és defensable per gaire èmfasi que s'hi posi és que qui nega el debat vulgui erigir-se en defensor de les llibertats; que qui practica el filibusterisme parlamentari i provoca un aldarull de primer ordre s'acabi queixant que el ple és tot menys un Parlament normal; que qui no ha volgut participar en comissions al·legui que abans no hi ha hagut debat. Ha tingut l'independentisme una altra opció si no volia renunciar a la celebració del referèndum? Algú d'aquí o d'allà s'ha volgut asseure en una taula a acordar el referèndum més enllà de la majoria d'independentistes i alguns posicionaments públics de Podemos?

La realitat és que ningú. Tot ha quedat en mans de la justícia i la justícia no serveix per a tot. O algú pensa que sí?