Els que no hem nascut a Barcelona però en molts aspectes ens considerem barcelonins sentim avui un orgull especial de la nostra ciutat. De cop, poc abans de les 17.00 hores d'aquest dia funest que formarà part de la història de la ciutat, tot ha canviat. Com abans a París, Berlín, Londres, Estocolm i Niça, un conductor suïcida s'ha precipitat contra la multitud en una zona cèntrica. Ha estat a la Rambla, una de les icones globals de la capital catalana i on la bullícia i la diversió són permanents més de divuit hores al dia. No es pot dir que fos una gran sorpresa ja que avui dia no hi ha ciutat lliure de risc i l'alerta de seguretat és des de fa molts mesos de quatre sobre cinc. Però tant és: mai no s'està preparat per a una matança terrorista.

Fa vint-i-cinc anys, Barcelona es va projectar al món amb els Jocs Olímpics en unes dates com les d'ara, en ple estiu. Molt pocs coneixien la ciutat i fora d'Europa era una absoluta desconeguda. Barcelona avui és al món dels negocis i del turisme, de l'esport i de la cultura, del lleure i de la ciència, de la medicina i de l'arquitectura. És admirada, és respectada. Qui no vol anar a Barcelona? El que el 1992 era una presentació en societat de la ciutat en un moment festiu, aquest 2017 ha estat tornar a omplir els informatius de tot el món amb una notícia tràgica. I Barcelona hi ha estat a l'altura. Els seus ciutadans han estat a l'altura, acudint en massa als hospitals per donar sang, obrint bars i restaurants per a les persones atrapades i sense diners, facilitant allotjament als hotels. Taxis, autobusos, establiments comercials, grans magatzems, tots ells han estat, alhora, llocs de trobada de persones perdudes, desemparades, espantades. Esclar que milers de barcelonins han quedat en estat de xoc!

Però, alhora, els hospitals s'han omplert de personal que ha interromput les vacances i el mateix ha passat a la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra, bombers, conductors d'ambulància i altres serveis bàsics. Una hora després de l'atemptat, amb totes les hipòtesis i moltes incògnites a sobre de la taula, es reunia un gabinet de crisi encapçalat pel president Puigdemont i amb l'assistència de diversos membres del Govern, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el delegat del Govern espanyol, Enric Millo, així com de responsables dels diversos cossos i forces de seguretat amb efectius a Catalunya. Esclar que hi ha hagut un atemptat i una matança, però la imatge d'una resposta institucional enèrgica, unitària i ràpida ha estat el millor senyal d'un país seriós en un dia negre. Un 17 d'agost que Barcelona no podrà oblidar, però del qual se sabrà sobreposar amb l'energia que li dona, com ha dit el president Puigdemont, la ferma convicció que la democràcia doblegarà el terrorisme i la barbàrie.