Es compleixen 300 dies des del passat 26 d'octubre que es va firmar el Reial Decret de dissolució de les Corts i convocatòria de les eleccions generals del 20 de desembre que apareixeria publicat l'endemà al BOE. 300 dies sense rumb en la política espanyola i, el que és pitjor, sense un govern sotmès al control parlamentari: fins al 20-D perquè només actua la Diputació Permanent i després perquè l'Executiu de Mariano Rajoy ha fet una interpretació restrictiva de les seves obligacions amb la Cambra Legislativa basant-se que és un govern en funcions i d'una altra legislatura.

Així, Espanya s'endinsa de ple en l'esperpent sense saber quan i com surt del laberint en el qual s'ha ficat. Sobretot, perquè l'arquitectura espanyola només estava preparada per a dues contingències: una majoria absoluta o una minoria amb el suport dels partits catalans, entengui's Convergència la majoria de les vegades o Esquerra Republicana el 2004. Vetats aquests dos partits, cap dels dos blocs no assoleixen per si sols o amb els partits petits la majoria absoluta.

Aquesta dinàmica l'hauria pogut trencar l'esquerra si no hagués estat ostatge de les seves pors atàviques i hagués entrat a negociar un referèndum a Catalunya. Però això precisava coratge, creure en la democràcia i estar segur que el projecte espanyol era encara prou engrescador per a la majoria dels catalans. El problema ha estat que qui més a prop ha estat d'entendre'l ha estat l'últim en arribar a la política, Pablo Iglesias, i a mesura que ha anat coneixent els ressorts de l'Estat ha anat distanciant-se del referèndum.

I ara Espanya, la classe política espanyola, no sap com sortir de l'embolic on s'ha ficat. I Rajoy, presoner d'un encàrrec que mai no va voler però que ja porta a sobre les espatlles, es disposa a una investidura fallida el proper 30 d'agost. O sigui, com li va succeir al març a Pedro Sánchez però amb algun diputat més.

I, mentrestant, cada matí a les ràdios se sent la mateixa pregunta: Fins quan aguantarà Pedro Sánchez? Després vénen les desqualificacions, però aguanta. Llàstima que aquesta fortalesa que demostra per fer l'estàtua serveixi només per a això. Fer-se el mort esperant que Rajoy s'ofegui abans.