"Em sento afortunat de les feines que he fet, d'haver-me dedicat a temes que m'han agradat i amb persones que m'han aportat molt". Aquestes paraules de Salvador Gabarró no són pas d'ara, però podrien servir de colofó a la seva llarga trajectòria professional. De vocació enginyer, l'empresari de Sant Guim de Freixenet porta anys mostrant-se en fotografies econòmiques tal com és en la proximitat. Afable, prudent i diplomàtic. Amb el mig somriure dels que, malgrat el pas del temps, no perden la curiositat per aprendre i la passió pel que fan.

Als seus 80 anys, la seva ha estat una fortuna esculpida des del contacte personal. Ell reitera que ha tingut sort. Els que el coneixen asseguren que "s'ho ha guanyat a pols". "Pròxim, accessible, intel·ligent i didàctic". Així el retratava el comissari europeu Miguel Arias Cañete en un seminari celebrat dilluns passat. Sonava a comiat, a (re)jubilació anticipada però emmascarava una bona causa: l'agraïment per la feina feta i, en especial, per l'ajuda prestada en el coneixement del sector energètic. Un recorregut que també li va voler agrair, ara fa sis anys, la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. "Per la seva tasca rellevant dins la vida econòmica catalana".

Gabarró va fer els seus primers passos en una perfumeria de Badalona. La primera de les seves tres feines. Només en un any ja s'havia convertit en el responsable de fabricació i comptava amb la confiança absoluta del propietari. Malgrat trobar-s'hi a gust, es va deixar persuadir per l'empresa de la seva vida: Roca Corporació. Gràcies a ella va passar d'una empresa familiar a una multinacional. Sense més afany de protagonisme, es va retirar allà mateix el novembre de l'any 2000, després d'haver estat director general de producció i més tard, gerent. Punt i seguit.

Va presidir durant tres anys el Cercle d'Economia. Des de la discreció de qui ho vol seguir sent. El van encoratjar a fer-ho i ell deia que era un temps "de propina", però seguia jubilat. L'edat li permetia retirar-se però la seva passió encara desprenia molta energia. Va ser llavors quan el van nomenar conseller de Gas Natural i, dotze mesos més tard, president. Gentilesa de Repsol però sobretot de Criteria. Dels seus tretze anys al capdavant de la multinacional catalana passarà a la història la seva aliança estratègica amb Unión Fenosa. El secret? "S'ha de delegar molt i donar autonomia. I així pots tenir gent per sota teu, però en base de no molestar-los, de dir-los: Espavileu i no vingueu a veure'm fins que tingueu un problema." A títol personal, el seu estil sempre directe i sovint irònic.

A la darrera junta d'accionistes, va anticipar que esperava marxar "més aviat que tard", alhora que reivindicava novament aquell mig somriure i assegurava que el seu substitut seria més jove que ell. No s'equivocava. A l'espera i amb la confiança de Fainé, Gabarró marxa amb la mateixa discreció amb què va arribar. Agraït i ara sí, jubilat.