Per a uns treballadors avui és un dia laboral, i per als altres, l'inici de vacances. Ara bé, per a tots els contribuents, avui és 4 de juliol, dia de l'alliberament fiscal de Catalunya. Així ho assenyala un informe del think tank Civismo i ho corrobora la fundació per l'Avançament de la Llibertat i la Unió de Contribuents. A partir d'aquest dilluns i coincidint amb el dia commemoratiu de la independència nord-americana, els contribuents catalans deixen de treballar per pagar impostos i passen a fer-ho per generar els seus propis ingressos. Tenen 181 dies de sou al davant.

En aquest sentit, queden exhaurits els 184 dies que de mitjana els catalans treballen per complir exclusivament amb les obligacions tributàries que mantenen amb Hisenda. I és que l’alliberament fiscal de Catalunya arriba tard, almenys força més tard que tota la resta de comunitats del conjunt d’Espanya. En concret, deu dies després que Ceuta i Melilla, que encapçalen el rànquing; quatre dies després que la mitjana espanyola, així com Madrid, País Basc i Galícia; i tres dies després que Andalusia i el País Valencià, entre d’altres. I com Catalunya, cap altra. Ni tan sols no se li acosten a menys de dos dies.

Gràfica d'"El Dia de l'Alliberament Fiscal per comunitats autònomes 2016", realitzada per Civismo

Més esforç, mateixos diners

“Els contribuents catalans realitzen un esforç fiscal més gran”, ha assegurat l’economista i membre del Consell assessor de Civismo, Javier Santacruz a El Nacional. A Catalunya hi ha una base d’assalariats més petita que a la resta d’Espanya, que fa que “els mateixos diners recaiguin sobre menys persones”. Més esforç per dues raons impositives: IRPF i cotitzacions a la Seguretat Social, que acaben tenint un efecte “especialment dur” i colpegen fortament les butxaques dels contribuents.

Amb les dades de l'informe sobre el paper, un treballador català dedica 102 dies de feina a pagar cotitzacions socials, 40 a l’IRPF, 25 a l’IVA, 11 a impostos especials i 6 a altres gravàmens, mentre que un assalariat espanyol paga un i tres dies menys de gravamen i IRPF, respectivament. A què es deu aquesta diferència? Santacruz matisa que no és tant per les bonificacions, que són lleugerament similars, sinó per la càrrega fiscal, ja que “el tipus impositiu a Catalunya és més alt que a la resta de comunitats”.