La moda ens assetja: als anuncis, a la roba que duen els nostres companys, als aparadors de les botigues... Cada dia rebem milers d'informacions relatives a la moda, però, sorprenentment, és difícil trobar un anàlisi objectiu sobre la moda. Podem trobar crítiques de cinema, de llibres, de dansa, de partits de futbol... Però la moda es mou, habitualment dins del món de l'apologia: els mitjans especialitzats estan absolutament controlats i la publicitat ho envaeix tot. Es publica molt sobre la moda, però poquíssim que qüestioni la moda. Ara l'editorial basca Txalaparta ofereix el Manual anticapitalista de la moda, de la periodista britànica Tansy E. Hoskins, en traducció castellana de Lorenzo Arroyo, un qüestionament en tota regla a l'univers de la moda.
Tansy E. Hoskins. Foto: Pluto Press.
Fascinació
Tansy E. Hoskins no es mostra contrària, a priori, a la moda. Ella afirma que l'art, i amb ell la moda, "té el poder de fer la vida maca, de fer-nos somniar i d'aixecar la nostra mirada fixa per sobre de l'horitzó per imaginar un futur millor". Però la dificultat es troba en destriar l'art i la moda de l'univers sòrdid que els envolta, per la subordinació de la moda als interessos de la indústria que la crea. En les primeres pàgines del llibre ja deixa clar aquesta relació contradictòria amb el seu objecte d'estudi: "Crec veritablement que la moda és gloriosa i captivadora, així com exasperant i terrible. Les creacions de la indústria de la moda són inspiradores i impressionants", però la moda, alhora de "gloriosa", seria també "terrible", perquè estaria enredada "en un embolic de comerç i competència". Un fenomen que afectaria per igual a l'alta costura o a la "moda del carrer".
Repàs a les clavegueres de la moda
Hoskins fa un repàs als aspectes més tèrbols del món de la moda. Proclama que allò que vol és "estirar el fil del sistema de la moda i veure què hi ha al darrera de la roba que portem". El seu repàs passa per tots els cicles de la roba: per la producció, per la distribució i pel consum. Analitza les pèssimes condicions dels treballadors que fabriquen moda, l'efecte contaminador que implica la moda amb el seu foment del consum irresponsable, els problemes de la circulació d'informació referent a la moda, la pressió que la moda acaba exercint sobre els cossos, la imposició de pautes determinades de vestir per part de la pressió social, l'estigmatització dels que no poden seguir el ritme de la moda...
De la teoria a la pràctica
Una de les gràcies del Manual és que combina les reflexions teòriques amb nombrosos exemples pràctics, alguns que el lector pot conèixer bé a través de les seves experiències, però d'altres molt curiosos. Explica, per exemple, que abans de difondre el famós anunci de Dove sobre "Mujeres reales", que va tenir un gran èxit, l'empresa va utilitzar els serveis d'un gran expert en Photoshop, que va aconseguir que les dones "no quedessin lletges". Hoskins també planteja les complicitats del món de la moda amb règims autoritaris: Balenciaga amb Franco i amb la seva dona, Carmen Polo, Coco Chanel i Gaston Vuitton amb Hitler durant l'ocupació nazi de França...
Què fer-hi?
Hoskins té molt clar que el problema actual de la moda va vinculat al capitalisme i que qualsevol anàlisi de la moda ha de contemplar el factor de classe social. I, a més a més, l'autora té clar que moda és ideologia, com art és ideologia: "No hi ha cap art neutral i això val per la moda", apunta. Hoskins es pregunta si portar una roba alternativa pot ser una forma de resistència al món capitalista de la moda, però es mostra escèptica a aquesta possibilitat. Tampoc és molt partidària de les campanyes orientades cap a "conscienciar" al consumidor i animar-lo a comprar roba ètica, perquè aquest tipus de campanyes acaben essent reservades als rics, i perquè no trenca amb les dinàmiques negatives de la indústria de la moda.
Un món feliç
El Manual anticapitalista de la moda argumenta que la solució per al món de la moda només pot passar per la destrucció del capitalisme i l'establiment de "comunitats de productors associats" que ajudarien a la gent a alliberar-se de l'alienació capitalista. D'aquesta forma, es podrien resoldre de cop diferents problemes: el del consum excessiu, el del malbaratament de matèries, el del maltractament animal per obtenir pells... Hoskins no aposta per destruir la moda, perquè aquesta és eterna i "dóna les línies i les formes per adequa-nos a una època en particular". La qüestió seria construir una moda "irreconeixiblement diferent", però a través de la lliure voluntat dels individus i no de la prohibició. Hoskins aposta per no prohibir, ni el jihab, ni els talons: "L'alliberament no tracta, com algunes feministes franceses creuen erròniament, de la substitució de regles per més regles".
Revisió d'un món opac
El llibre de Tansy E. Hoskins ofereix una perspectiva global sobre el món de la moda. No arriba a grans reflexions sociològiques, antropològiques o filosòfiques, a l'estil de La distinció de Pierre Bourdieu. Planteja els fets des d'un punt de vista més pragmàtic, immediat, periodístic... Però posa de relleu algunes interessants connexions sobre el fet de vestir i la producció de la indústria tèxtil, i posa de manifest aspectes molt foscos del món de la moda. I ho fa no des de la simple estigmatització de la moda, sinó del reconeixement de la moda com una part integral de l'ésser humà, però subjecta als imperatius del mode de producció. Una aportació que pot resultar de força interés per al debat sobre el tema, en un món on no abunden gaire els llibres crítics amb la moda.