L’Eduard Canimas és un cantautor dels que no semblen no tenir cap pressa a editar discos. Cuina a foc lent i sense urgències, sobretot perquè cada disc és un buidatge interior que li serveix per “resumir” els “processos personals”, sovint complicats. “Em cal temps per processar les coses i traduir-les en cançons”, assegura l’autor, que just acaba de treure al mercat ‘Un pam de net’, el seu quart disc en solitari -va començar la carrera amb el grup Zitzània, amb qui va gravar ‘La peixera dels tòtils’ l’any 1998- i que arriba després de sis anys de silenci.

De fet, tot i una dilatada trajectòria iniciada a finals dels noranta, Canimas només ha editat tres discos en solitari –‘Canimas i rebentes’ (2003), ‘Noh iha crisi’ (2006) i ‘Sagrat cor’ (2010)-, a més d’un de mantres pensat com a una obra paral·lela.

Amb tot, en aquest ‘Un pam de net’ ha preferit forçar una mica la màquina i, de fet, l’ha finançat via micromecenatge per poder accelerar els temps. L’experiència ha estat “positiva”, assegura, i per tant, no descarta repetir-la en el futur, en especial des que ha decidit dedicar-se exclusivament a la creació musical. “Des de fa un temps que visc de la música i per tant hi poso tota l’energia”. A poc a poc, Canimas va fent concerts, “ara bé, sempre fora del circuit mediàtic” però amb el suport d’un públic “fidel i entregat”.

Vincle “profund” amb els seguidors

El vincle “profund” amb els seguidors és una de els claus de la seva pervivència en el món musical, precisament perquè aquest cantautor aconsegueix el que pocs fan, connectar amb l’oient “en moments intensos”. A tall d’exemple, Canimas assegura que les seves cançons han ajudat molts seguidors “a traspassar moments difícils”, com podria ser una defunció o una separació.

Pel que fa a “Un pam de net”, Canimas s’hi refereix amb una frase: “Després de l'èxtasi, la bugada”, el moment de fer neteja un cop passat el “moment d’obertura espiritual intensa” que va significar ‘Sagrat cor’, un treball ple de referències orientalitzants i abocat a les mirades interiors. ‘Un pam de net’ és, en aquest sentit, una tornada a la vida diària, a trepitjar a terra i a la necessitat de “fer neteja” a què fa referència el títol del disc.

En aquest sentit, el nou disc parla un llenguatge més proper a l’oient, alhora que implica un canvi sonor, ara molt més elèctric i proper al rock amb què es va donar a conèixer amb ‘Canimas i rebentes’, el seu disc de debut.

Experiència garrotxina

“Cada cop trepitjo més segur”, afirma Canimas, que considera que la seva residència a la Garrotxa li ha servit precisament per “aprendre a caminar per camins difícils”. Si més no al disc, Canimas ha volgut “caminar fins a racons molt profunds, que poden no ser gaire agradables”.

Així ha pres forma ‘Un pam de net’, un disc que, d’alguna manera, “s’ha fet sol”, perquè “quan confies i t’apartes de les pors tot surt sol”. “He molta neteja i segur que podré fluir més de pressa”, conclou Canimas, que amb el disc a la mà ja treballa en l’elaboració de nous videoclips i tancar concerts.