Born. Memòries d'un mercat és l'exposició que s'acaba d'inaugurar al Born, Centre de Cultura i Memòria. Es tracta d'un intent de reivindicar el paper d'aquest mercat (i del conjunt dels mercats) en la història i en la memòria popular dels barcelonins. Ricard Vinyes, comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament de Barcelona i responsable d'aquesta activitat, ha vinculat la inauguració de l'exposició amb un projecte més ampli, de reivindicació de la memòria popular de la ciutat. Per això Born. Memòries d'un mercat va acompanyada d'una sèrie d'activitats divulgatives, i alhora d'una crida a tots els ciutadans a participar en el projecte. L'exposició ha estat comissariada per tres professors de la Universitat Politècnica de Catalunya: Manel Guàrdia, Ramon Graus i José Luis Oyón. Han treballat des del 2005 en aquest projecte, amb una llarga tasca d'arxiu, i també amb entrevistes a molta gent involucrada en la història del mercat: venedors, treballadors, clients, veïns... Però, per qüestions administratives i polítiques aquesta exposició es va anar retardant, fins ara que, finalment, ha pogut sortir a la llum. Estarà oberta fins el 26 de novembre, i fins al 17 d'abril es podrà visitar gratuïtament.
Exposició El Born. Memòria d'un mercat. Foto: El Born CCM.
Reivindicació dels mercats
Aquesta exposició vol reivindicar el Born, no només com a edifici emblemàtic de la ciutat, sinó també com a mercat, com a espai que va articular un barri. Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, ha recordat que el Born és un espai de memòries (en plural). Afirma que l'Ajuntament ha volgut que aquesta exposició constituís una reivindicació del mercat com una entitat que genera solidaritats, una "eina per a mantenir vius els barris" front a una societat de mercat que elimina els mercats. "Si tots els negocis queden en mans de les grans cadenes, tindrem una ciutat molt més homogènia i molt més pobre", ha afirmat Pisarello. El tinent d'alcalde ha volgut recordar que si el Born és avui una estructura al servei de la ciutat i el país, és gràcies a la lluita dels veïns del barri que van reivindicar sempre aquest espai i li van voler donar un ús col·lectiu.
Marroyo. Mercat del Born, 1963.
Records del mercat
L'exposició tracta de recrear l'ambient d'un mercat. I a través d'aquesta recreació, es divideix en 6 àmbits, on s'explica l'evolució del mercat, des dels moments que les parades s'instal·laven al carrer fins a l'actualitat. Explica com va haver-hi al segle XIX un pla de reordenació dels llocs de venda de Barcelona, que va ser possible gràcies a la disponibilitat d'espais derivada de les desamortitzacions i l'enderrocament de nombrosos edificis religiosos. La reurbanització de l'antiga Ciutadella va permetre fer un gran mercat en ferro, a l'estil dels que estaven de moda a l'època. El concurs el va guanyar Josep Fontserè, qui va intentar fer un mercat molt gran, molt ambiciós. Seria el primer gran mercat de la ciutat, al que ben aviat seguiria per Sant Antoni. Són mercats que, a desgrat de la gran inversió, no aconseguirien un gran èxit. I com que els majoristes estaven dispersos per la ciutat i provocaven moltes molèsties, el 1921 es va decidir concentrar-los tots al Born, per descongestionar d'altres espais. I l'antic mercat minorista es va reconvertir en un mercat específicament majorista.
El mercat de la memòria
El mercat majorista va durar fins el 1971, en què els majoristes de fruites i verdures van ser traslladats a Mercabarna. És aquest el període al que més atenció dedica l'exposició, perquè és el més recordat pels ciutadans. Queda molta gent viva que va anar al Born a comprar per a les verduleries, o que va treballar carregant-hi immensos cistells, o que visitava els recaders situats al seu voltant i que enviaven paquets a les rodalies de Barcelona... L'exposició tracta de recopilar experiències i records vinculats a l'antic mercat majorista, amb una important recollida de fotografies, i també amb fragment d'entrevistes a la gent que havia viscut experiències a aquest mercat. La mostra també dedica un espai a l'estudi arquitectònic de l'edifici, per acabar centrant-se en els 45 anys de lluites veïnals en torn al Born.
Pérez de Rozas. Mercat del Born.
Materials desconeguts
En aquesta exposició es presenten alguns materials que fins ara no eren coneguts. Per exemple, s'han localitzat els plànols de la construcció del Born a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i alguns d'aquests s'exposen aquí. Però també destaquen la importància de les entrevistes realitzades durant dues dècades, que han permés compilar les experiències dels ciutadans. A més a més, s'ha pogut classificar i ordenar materials, com fotografies de Pérez de Rozas sobre la col·lectivització anarquista durant la guerra civil, que fins ara havien passat desapercebudes. Els comissaris també destaquen que aquesta recerca ha permés recuperar el període en què aquest espai era un mercat minorista, front a la visió general de què el Born havia estat, des de sempre, el mercat majorista de la ciutat.
Manent. Mercat del Born.
Crida a la participació
Manel Guàrdia apunta que els comissaris han volgut que aquesta exposició fos un instrument per a reviure la història del mercat. Per això s'ha creat un espai molt especial, La paradeta de la memòria, en què es fa una crida a que els ciutadans que tinguin material gràfic sobre el Born aportin els seus documents, que seran escanejats i retornats als seus propietaris. D'aquesta forma, amb la col·laboració de l'Observatori de la Vida Quotidiana, es vol recuperar una dimensió autènticament popular de la memòria de la ciutat. En aquest work in progress ja s'han començat a recopilar materials, que estan destinats a la creació d'un gran arxiu oral i visual de la ciutat amb participació dels seus habitants. Els comissaris argumenten que, en contra de molts estereotips, s'ha constatat que hi ha fotografies familiars d'una gran qualitat tècnica.
Activitats complementàries
L'exposició va acompanyada d'un ric programa d'activitats, amb diversos itineraris i visites guiades pel Born, i per altres mercats i espais vinculats a la seva història. Amb l’Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) s'han preparat unes jornades sobre l'arquitectura en ferro i també s'han previst diverses taules rodones sobre el tema dels mercats i sobre el paper del Born en la transició. I l'Espai Gastronòmic Els 300 del Born oferirà durant aquest període esmorzars de forquilla i ganivet, en record de la cuina típica dels mercats i als contundents esmorzars que prenien els seus treballadors. Paral·lelament, hi haurà dues exposicions de petit format, com a complements de la principal. Una d'elles, Fer mercats, fer ciutat, està integrada per dibuixos de la xarxa de mercats, i es podrà visitar del 4 d'abril al 2 de juliol. L'altra, El Born reivindicat, que es podrà visitar de l'11 de juliol al 26 de novembre, recorda el període de lluites veïnals, del 1971 al 2001, en què les agrupacions del barri van aconseguir salvar l'espai, mentre que a d'altres ciutats mercats similars eren enderrocats. Tot coincidint amb aquesta exposició hi haurà un debat sobre les reivindicacions ciutadanes en torn al Born. Una de les activitats que es va fer en aquest espai va ser la representació del Don Juan Tenorio, de Mario Gas; i amb motiu d'aquesta exposició es reposarà aquesta obra. I per tancar l'exposició, en record de les grans festes que havia organitzat el veïnat al Born durant els anys de mobilitzacions, l'Ajuntament ha decidit tancar l'exposició amb una gran festa popular, gratuïta, el 28 d'octubre.
Ampliar el 1714
Després de la polèmica sorgida al Born, Centre de Cultura i Memòria amb l'exposició sobre les estàtues franquistes de la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament sembla decidit a dedicar l'espai a una memòria més àmplia que la de 1714. Front a alguns sectors que volen que el Born es mantingui exclusivament com un espai consagrat a la memòria de la Guerra de Successió, el Comissariat de Programes de la Memòria aposta per incorporar altres temes de la memòria col·lectiva barcelonina i catalana a aquest espai. De fet, s'està realitzant un concurs públic per a triar el nou director de la institució, que treballi en aquesta línia. La reivindicació del mercat del Born com un espai d'integració veïnal sembla estar en aquesta línia, i aprofundeix en una altra de les línies de l'equip consistorial: l'intent de generar una memòria col·lectiva amb la col·laboració dels veïns.
Imatge de portada: Marroyo. Mercat del Born, 1964.