Aquesta tarda, quan he arribat a casa, he ensopegat amb una obra d’Arnau de Vilanova que vaig rebre ja fa uns anys sobre l’Amor heroic. Al segle XIII, Montpeller era la capital de la medicina i Vilanova és el primer escriptor del món llatí que escriu sobre aquest tema, tot i que hi ha textos àrabs i grecs anteriors. 

El llibre comença dient que l’amor heroic, o obsessiu, no és fruit de la follia, com aparentment semblaria, sinó que és el símptoma d’un desequilibri general del cos. Vilanova tracta la relació entre la salut física i la psicologia amb una delicadesa molt moderna. Més o menys la seva tesi és que els desequilibris corporals ens afebleixen i de vegades acaben provocant que el cervell es torni massa susceptible al record d’una sensació plaent.

El "sobreescalfament del cervell" generaria un cercle viciós perquè estimularia la idealització de l’experiència amorosa i produiria un delit per tornar-la a repetir que aniria xuclant l'energia corporal. Mentre s'anticipi el plaer, explica Vilanova, hi haurà al·lucinació i, mentre hi hagi al·lucinació, el cervell del pacient serà incapaç de valorar de manera justa i raonable les virtuts del seu amant. Això farà que mantingui el seu record en un primer pla tan intens i tan fogós, que no podrà pensar en res més. 

Les persones amb una intel·ligència i una sensibilitat subtil, diu Vilanova, són especialment propenses de ser víctimes de l’amor heroic perquè tenen més imaginació i més necessitat de distreure's del món que no pas la gent comú. Les cures que recomana són senzilles. La primera és viatjar com més lluny millor, per estimular la curiositat i mirar de donar temes nous a la memòria. Una altra és passejar per camps olorosos plens de flors, per tornar a posar el cos en contacte amb les fonts naturals de la bellesa.

També proposa les solucions típiques: emborratxar-se amb els amics, escoltar música, cardar tan com es pugui i, en general, exposar el cos a emocions fortes. El remei que m'ha sorprès més i que trobo més expeditiu és el de concentrar-se a recordar els defectes físics de l'amant. Vilanova proposa no tan sols de recordar els defectes corporals de la parella sinó també descriure’ls de paraula, a poc a poc i de manera detallada, si cal en públic i en veu alta. La sortida no és gaire honorable, però en la guerra i en l'amor ja se sap que tot s'hi val perquè la questió és sobreviure.

En tot cas, m’ha fet gràcia arribar a casa i trobar un llibre del segle XIII capaç de tractar un tema com aquest de manera tan senzilla i poc xarona i ressentida. "Si no es talla aquesta fúria amb urgència, acaba generant malenconia, sovint deriva ràpidament en mania i, cosa que és més greu, la majoria de les vegades els afectats llangueixen fins a caure en perill de mort". Mentre llegia, pensava que potser perquè la tecnologia i les pastilles ens donen més recursos per estimular o per substituir l'entusiasme natural que cal per viure, ara ens deixem arrossegar sense cap fre per discursos sentimentals de bijuteria.