Al número 288 de la magnífica "Revista de Girona", Joan Barbarà explica que els Magaldi van arribar a Girona el 1864 des de Rivello, una localitat de la regió de Basilicata, al sud d'Itàlia, potser empesos per les dures condicions del país, sacsejat pels conflictes de reunificació. Barbarà cita l’historiador Arnau González i Vilalta a "Cataluña bajo vigilancia", on explica que, als anys 20 del segle passat va haver-hi  a Girona diversos intents de crear un nucli estable del Fascio (el partit únic de Mussolini).

"Malgrat que en diversos períodes fins i tot hi va arribar a ser, mai no va esdevenir gaire dinàmic. El principal motiu de la inactivitat van ser les tradicionals divergències entre la colònia local i sobretot les dissensions internes entre la mateixa família de l’agent consular Magaldi, la més nombrosa de la comunitat italiana de Girona", explica el reportatge. Es veu que Giuseppe Magaldi, que s’havia afiliat al Partit Nacional Feixista el juny de 1928, no tenia gaire predicament entre els italians gironins. González revela en el seu llibre alguns noms de persones que es van afiliar a l’organització feixista italiana a Girona. Entre ells Giovanni di Giuseppe Magaldi, Giuseppe di Giovanni Magaldi, Salvatore di Antonio Magaldi, Maddalena i Maria Magaldi.

Aquest només és un detall de l'excel·lent treball de Barbarà, que insisteix que "la majoria d’italians que es varen establir a la ciutat eren gent emprenedora, amb un cert nivell d’instrucció, que buscaven estabilitzar les seves vides i fugir de la conflictivitat que es vivia aleshores a la seva terra. No venien a buscar feina sinó a crear-ne".