La Xina juga una partida d'escacs silenciosa, però cada vegada més evident, en el context de la guerra a Ucraïna. Es tracta d'una jugada de pressió calculada contra els Estats Units i la Unió Europea. Mentre Occident sosté Ucraïna amb ajuda militar i sancions contra Rússia, Beijing presenta una aparent neutralitat que en els fets beneficia directament el Kremlin: augmenta les seves compres d'energia russa, permet l'exportació de tecnologia de doble ús i, alhora, nega qualsevol implicació directa. Però el més important no és el que fa la Xina, sinó el que insinua que podria arribar a fer.

Cada enviament de drons camuflats, cada lot de microxips etiquetat com si fos per a refrigeració industrial, és un senyal. És un missatge que diu: "jo puc inclinar la balança en qualsevol moment, si m'obliguen." Aquesta amenaça implícita és un dels instruments més potents que avui té el govern xinès per influir en la política exterior europea. Amb els europeus cada vegada més dependents de l'estabilitat a Ucraïna, i conscients de l'impacte global que tindria una Rússia completament enfortida, el joc de l'ambigüitat xinesa els obliga a caminar amb cautela. La Xina no ha de declarar suport militar formal per sembrar dubtes. N'hi ha prou amb permetre cert flux d'ajuda indirecta, amb mantenir les exportacions de matèries primeres que permeten a Rússia fabricar pólvora o mantenir operativa la seva indústria de defensa.

Tot això passa, a més, en un moment delicat. L'Índia, una font constant d'ingressos per a Rússia en comprar-li petroli amb descompte, va moderar les seves compres. La maquinària de guerra russa necessita components, tecnologia i suport diplomàtic. I la Xina és avui l'únic actor amb l'escala i l'ambigüitat per proporcionar aquests elements sense comprometre's del tot. Però aquest equilibri s'apropa a un límit. Les sancions secundàries que es preparen a Occident i l'aplicació plena de les quals comença el 10 d'agost canviaran les regles del joc. Si s'activen amb força, empreses i bancs xinesos que avui comercien lliurement amb Rússia enfrontaran represàlies directes. I si això passa, Beijing haurà d'elegir: o retalla el seu suport i arrisca el seu paper com a contrapès davant els Estats Units, o l'incrementa obertament, transformant una insinuació en un acte clar.

El veritable missatge de la Xina, llavors, no està en els papers diplomàtics ni en les declaracions oficials. És en l'acumulació de gestos grisos, en la dosificació del seu suport, en el maneig quirúrgic de la seva influència econòmica. És una advertència estratègica: no em pressionin, perquè puc moure una peça que alteri tot el tauler. Europa ho sap. Washington també. I Rússia, mentrestant, espera.

Les coses com són.