La plena ocupació no és una quimera. El que cal és prendre les mesures necessàries per fer-la possible, i des del sindicat volem impulsar un debat públic per orientar les polítiques públiques i la concertació social en una sèrie de línies d’actuació.

Reduir la jornada cap a les 37,5 hores sense disminuir la remuneració salarial, tal com es va pactar a l’acord de govern i tal com s’està negociant en el diàleg social, serà un principi per aconseguir un repartiment dels horaris cap a la corresponsabilitat i per facilitar el repartiment del treball i generar, així, més ocupació.

La imparable transició energètica cap a les energies renovables fa de Catalunya un pol d’inversions industrials gràcies al factor de competitivitat que significa l’abaratiment de preus energètics. El Pacte nacional per a la indústria a Catalunya dibuixa els vectors d’inversions i les polítiques públiques per afavorir l’ecosistema industrial. L’arribada de l’inversor xinès Chery a la Zona Franca n’és una mostra, a més d’una conquesta sindical impulsada per un acord en què mai es va permetre a Nissan que deixés un solar on hi havia una indústria.

Estem a la cua en renovables. Tenim moltes més hores de sol que els nostres veïns del nord i potencial eòlic, no podem esperar més

Sabem, però, que Catalunya és a la cua de l’estat espanyol i d’Europa en generació d’energia renovable. Tenim moltes més hores de sol que els nostres veïns del nord i disposem de potencial eòlic i d’altres fonts de generació, i és per això que no podem esperar més i que aquest ha de ser un dels compromisos troncals que ha d’assolir el Govern que sorgeixi de les urnes el pròxim 12 de maig.

La capacitat de creació d’ocupació directa dels sectors industrials és multiplicadora a altres sectors i incorpora un factor de qualitat del treball i de les condicions laborals i salarials de milers de persones.

El compromís nacional per a un turisme responsable i, afegeixo, sostenible, ha de ser un altre motor de canvi per assolir la plena ocupació. El model de xàrter, sol i platja fa anys que s’ha exhaurit, i des de la concertació cal iniciar les polítiques necessàries per continuar sent un dels principals motors d’ocupació, passant del turisme de baix cost a un turisme sostenible, cultural, saludable i respectuós amb l’espai públic i amb el medi ambient. Un turisme que generi ocupació estable i de qualitat, ben remunerat i amb horaris raonables.

El compromís nacional per a un turisme responsable i sostenible ha de ser un altre motor de canvi per assolir la plena ocupació

És urgent també reformular l’estratègia de cures al nostre país. Aquest és un sistema que recau en l’atenció de les dones, majoritàriament en l’àmbit de la llar familiar, i que no disposa de suficients recursos públics per garantir prou professionals i amb millors condicions laborals i més infraestructures. Avui la dependència i les cures estan associades a la precarietat.

Els anys vinents la societat envellirà i augmentarà la seva esperança de vida. Donar resposta a les cures ha de formar part dels pilars del benestar, per la qual cosa cal reformular el seu model i garantir finançament públic suficient. Donar valor i recursos a l’estratègia de cures és, a més, una de les majors vetes de creació d’ocupació, ja que fa emergir el mal anomenat treball informal i facilita que tothom tingui garantit el seu dret a ser atès.

En el marc del Primer de Maig, CCOO reivindica la plena ocupació, però també el dret d’accés a l’habitatge en termes de suficiència. Avui el preu de l’habitatge es fa molt difícil per a una part molt important de la classe treballadora i pràcticament impossible per a la majoria de joves.

En el marc del Primer de Maig, CCOO reivindica la plena ocupació, però també el dret d’accés a l’habitatge en termes de suficiència

Rehabilitar un parc d’habitatge que ja comença a col·lapsar —com hem pogut veure dissortadament a Badalona o amb la gran assignatura pendent de construir un parc d’habitatge públic— és estratègic per posar fi a un model especulatiu que priva la ciutadania d’un dret essencial. A més, són oportunitats per dotar-nos de nous llocs de treball en un sector intens en mà d’obra.

La gent, però, no pot esperar a resoldre els problemes a mitjà termini, sinó que necessita solucions ara, i les polítiques públiques han d’intervenir en la regulació dels preus, del lloguer i de compra, han de facilitar mesures de suport a les persones més vulnerables i han d’evitar negocis especulatius, com els lloguers turístics o de temporada.

A través de la reindustrialització, d’un nou model de turisme, d’un nou sistema de cures, d’una aposta per dignificar l’accés a l’habitatge i d’una reducció de la jornada per repartir els treballs i viure millor, és possible la fita de la plena ocupació a curt termini a Catalunya.

Aquest Primer de Maig sortim al carrer per la plena ocupació i per un sostre per a tothom!