El comerç i les cadenes de subministrament han deixat de ser preocupacions de nínxol per convertir-se en una de les converses prioritàries en els consells directius i en les agendes corporatives de les empreses. Això es deu al fet que totes les organitzacions s’enfronten a interrupcions constants en les seves operacions de compres, producció i logística. Les causes van des de les guerres comercials i tensions geopolítiques actuals fins a fenòmens climàtics i una pandèmia mundial. El millor exemple és l’últim any, en què hem viscut desastres naturals i meteorològics, terratrèmols i augment de la temperatura del mar, l’impacte econòmic de les guerres a Ucraïna i Orient Mitjà, les conseqüències del proteccionisme dels EUA i la pujada d’aranzels, així com les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina. El món del comerç ja no es basa en normes internacionals, sinó en la confrontació mercantilista.

Davant d’aquesta situació, moltes empreses estan augmentant el seu aprovisionament per evitar interrupcions i se centren a retallar costos i pressionar els governs per mitigar els riscos. Tanmateix, l’impacte podria ser més difícil de contenir, ja que els països als quals Trump apunta estan millor preparats per prendre represàlies. Aquest ull per ull amenaça amb una nova era cega de fragmentació del comerç global, comparable a les guerres comercials del segle passat.

El món del comerç ja no es basa en normes internacionals, sinó en la confrontació mercantilista

En aquesta nova era marcada per tensions geopolítiques, volatilitat econòmica i desafiaments climàtics, les empreses es preparen per a un proteccionisme més profund a mesura que el comerç mundial pot afrontar la seva era més turbulenta des de la dècada del 1930. La clau per garantir el flux continu de mercaderies rau en la resiliència constant, implantant metodologies i processos àgils, innovant contínuament en productes i serveis i implementant tecnologies capdavanteres.

Malgrat aquest context advers, hi ha motius per a l’optimisme. Les empreses estan trobant maneres de superar la fragmentació política, mentre que tecnologies com la intel·ligència artificial estan millorant l’eficiència i obrint noves oportunitats de creixement. Aquells que s’adaptin ràpidament a aquestes dinàmiques canviants es diferenciaran dels seus competidors.

En el món fragmentat del comerç, les empreses que combinen l’abast global amb la capacitat de resposta local tenen més probabilitats de prosperar

En aquest entorn, és cada cop més determinant trobar el punt òptim per equilibrar la diversificació i la localització. Les empreses es divideixen entre les que distribueixen el risc de la cadena de subministrament entre regions o les que mantenen la seva presència local. La disjuntiva que es plantegen les empreses és la següent: diversificar geogràficament per accedir a nous mercats i protegir-se de les disrupcions o localitzar les cadenes de subministrament per reduir els costos de transport i millorar la supervisió. Cadascuna d’aquestes opcions té els seus límits i riscos, ja que la diversificació pot ser complexa i costosa, mentre que la localització corre el risc de desaprofitar les oportunitats que planteja la projecció global. Com apunten diversos experts, una combinació calculada d’ambdós enfocaments podria ser la solució adequada. Aprofitar els beneficis de totes dues opcions pot funcionar, ja sigui aprovisionant-se de materials de diferents regions per reduir la dependència d’una sola geografia i, alhora, desplaçant la producció cap a mercats clau per a un major control i agilitat.

Els temps d’acumular mercaderies en magatzems descontrolats estan arribant a la seva fi. L’estratègia més efectiva per a la resiliència és la diversificació entre proveïdors i regions. Els inventaris i la diversificació són igualment eficaços. La solució sembla ser l’equilibri: uns inventaris més ajustats alliberen liquiditat, mentre que la diversificació de proveïdors redueix la dependència d’una única font i ofereix marge de creixement. En el món fragmentat del comerç, les empreses que combinen l’abast global amb la capacitat de resposta local tenen més probabilitats de prosperar.