La setmana passada, enmig de la pluja de titulars sobre problemes ferroviaris de Renfe – a la investigació de l’accident d’Adamuz s’hi va sumar l’absolut caos de Rodalies a Catalunya, amb tota la xarxa “tancada” durant diversos dies sencers, reobertures parcials amb trams coberts amb autobús, caigudes del sistema informàtic de control... – es va produir una petita treva del desastrós tema. Durant unes hores, el monopoli dels titulars va ser pel fracàs de la votació del Reial decret llei Òmnibus d’enguany, una norma que de fet ja estava en vigor: a diferència de les Lleis, els Reials decrets Llei entren en vigor immediatament a discreció del govern central, però a partir de l’entrada en vigor comença a comptar un rellotge de 30 dies hàbils en els quals el Congrés ha de ratificar-lo. Si no es produeix la ratificació, com va passar en aquesta ocasió, tot el que disposava el Reial decret llei deixa immediatament de tenir efecte, malgrat que no es cancel·la l’efecte que havia tingut durant els dies anteriors.

Per començar, aquest format de l’entrada en vigor immediata i possible derogació posterior ja ens hauria de posar a tots una mica nerviosos, perquè pot donar peu a situacions molt estranyes. Si, a sobre, no és un Reial decret llei sobre una qüestió acotada sinó que és Òmnibus, és a dir, que toca una mica de tot, la trencadissa pot ser àmplia. Els lectors que heu arribat fins aquí potser teniu un profund déjà-vu, si no és que ja el vau tenir dimarts passat. I és que, efectivament, l’any passat ja vam viure exactament la mateixa situació: durant el mes de gener de 2025, el Congrés dels Diputats va derogar el Reial decret llei Òmnibus que s’havia aprovat el desembre anterior, que potser recordareu perquè va estar envoltat d’una estrambòtica polèmica entorn de l’anomenat “palacete del PNV”, en referència a la cessió al govern basc d’una finca que el franquisme havia expropiat. En tot cas, ja el 2025 es va generar una situació caòtica, en aquell moment inèdita, per la particularitat que es derogaven normes que estaven en vigor i que havien donat peu a resultats durant la seva vigència que, a conseqüència de la sobtada desaparició, podien quedar incomplets.

Un exemple d’això és la reducció del 80% dels peatges elèctrics per a la indústria: va estar en vigor durant la segona meitat de desembre de 2024 i la primera meitat de gener de 2025, just el període en el qual moltes grans empreses aproven el seu pressupost per a l’any següent. Un cop aprovat, els va canviar radicalment l’escenari de costos – a pitjor. Però el més surrealista és que el mes de juliol es va aprovar un Reial decret repescant aquesta mateixa qüestió amb entrada en vigor retroactiva des de l’1 de gener de 2025, per la qual cosa les empreses que van modificar els seus pressupostos resulta que es van acabar trobant amb la situació que havien previst inicialment. Aquesta va ser la tònica amb totes les peces del trencaclosques de la norma que el congrés havia rebutjat: restaurar peça a peça, amb bisturí, amb efecte retroactiu seguint els terminis previstos com si al gener no hi hagués hagut la relliscada.

La Moncloa segueix prioritzant el populisme, la sobreactuació pel vídeo de TikTok de torn, la confrontació artificial... per davant del pragmatisme

Aquesta combinació explosiva de llei Òmnibus (és a dir, barrejar temes totalment dispersos en una mateixa norma), de Reial decret llei (és a dir, una norma que entra en vigor, però potser després decau) i de repescar-ne les peces amb dates retroactives podria guanyar un concurs d’inseguretat jurídica. Hi ha més incògnites que certeses: donant per fet que el Congrés no la ratifiqui, això no eximeix d’haver de complir amb les seves disposicions durant els menys de 30 dies que està en vigor. Si decau, no hi ha res escrit sobre quan es rescatarà individualment entre el conjunt de peces trencades, ni si es farà – alguns dels elements que la conformaven han quedat oblidats. I si es rescata, tampoc està garantit que sigui en els mateixos termes que es definia a la norma conjunta. En definitiva, genera una enorme incertesa a tots els nivells.

Podríem haver pensat que aquesta situació caòtica i tensa del 2025 tindria efectes de lliçó per al govern espanyol i no es repetiria. Però no. Lluny de defugir un altre cop aquesta aventura, el gabinet de Pedro Sánchez va doblar l’aposta: va tornar a sotmetre a votació un decret Òmnibus el gener de 2026, introduint-hi aquest any nous entreteniments encara més complicats: per exemple, les empreses que no podien adaptar-se informàticament al sistema Verifactu, que forçava a les pimes a incloure codis QR de verificació a totes les factures emeses a partir de l’1 de gener i que es va posposar un any per sorpresa al desembre, havien sol·licitat liquidar l’IVA mensualment en lloc de trimestralment per poder entrar al sistema SII, una altra forma de comunicació amb Hisenda que eximia d’implementar Verifactu. En decaure Verifactu, es va habilitar un període extraordinari perquè aquests afectats tornessin a l’IVA trimestral... dins del decret Òmnibus: per tant, els que no van córrer a fer-ho abans de dimarts passat, tornen a estar atrapats. També s’han generat situacions més senzilles d’entendre, com per exemple, que ara mateix a Espanya no hi ha cap SMI en vigor, perquè el de 2026 no s’ha aprovat i la pròrroga del de 2025 estava dins el decret. 

La Moncloa segueix prioritzant el populisme, la sobreactuació pel vídeo de TikTok de torn, la confrontació artificial... per davant del pragmatisme. Fins al punt que s’està convertint en una efemèride anual, una celebració pròpia de cada gener: agrupar un grapat de qüestions inconnexes i clarament sense consens, i portar-les totes juntes al Congrés perquè siguin derogades i s’obrin tota mena de situacions estrambòtiques. Caldrà marcar-ho al calendari.