Durant anys, el debat sobre el vehicle elèctric s'ha centrat gairebé exclusivament en una pregunta: ¿Hi haurà prou carregadors per atendre la demanda que s'espera? Era un dubte molt lògic, perquè sense infraestructura no hi ha transició. Avui, afortunadament, la densitat de recàrrega ultraràpida ja no és el principal problema (almenys en autopistes, grans ciutats i vies de connexió), i precisament per això emergeix un altre repte més interessant, on la tecnologia i, en particular, la intel·ligència artificial marquen la diferència. El que es pregunten els usuaris no és si trobaran un carregador, sinó si el que trobin funcionarà i no els farà desviar de la seva ruta. No és fútil; aquest matís ho canvia tot i definirà el desplegament de moltes infraestructures. Hem de fer el pas de vendre quilovats-hora a vendre alguna cosa molt més valuosa: temps de qualitat.
El model de la mobilitat elèctrica ja no té res a demostrar. Les bateries actuals ofereixen autonomies de 400 o 500 quilòmetres, suficient per a la majoria dels trajectes. D'altra banda, les infraestructures de recàrrega s'estan estenent i afermant i la seva cobertura global és ‘només’ qüestió d'inversió. Avui, el coll d'ampolla ja no és tècnic, és experiencial. El conductor elèctric busca fiabilitat, serveis, comoditat i zero friccions. Un cafè decent, un bany net, wifi, una parada ben pensada. Busca, en definitiva, que el viatge flueixi. Aquí la intel·ligència artificial juga un important paper i, de fet, està redefinint per complet la mobilitat elèctrica. La IA pot prendre decisions de viatge millor que nosaltres, no perquè sigui més intel·ligent, sinó perquè pot gestionar milers de variables al mateix temps: preferències personals, hàbits, hora de sortida, trànsit previst, climatologia, estat real de la bateria, disponibilitat de carregadors, potència efectiva, preus i serveis en cada parada.
Durant la conducció, cap humà pot processar tot això sense distreure’s, però una IA sí. I pot fer-ho en temps real. Pot dir-te, per exemple: “No paris ara. En 80 quilòmetres hi ha un carregador lliure, una cafeteria que t'agrada i a més evitaràs l’embús que es formarà a la següent sortida d’aquí a 30 minuts”. Sense aquesta ajuda, l’usuari simplement veuria que necessita recarregar aviat i pararia a la primera estació disponible. La raó és que planificar trajectes amb IA no només millora el confort; canvia el comportament. Redueix l’ansietat d’autonomia, elimina el temps perdut buscant i introdueix la calma, quelcom fonamental quan conduïm. La transformació (silenciosa i gairebé imperceptible, però poderosa) vindria a ser quelcom similar al que va ocórrer quan van aparèixer els navegadors: abans memoritzàvem rutes, avui explorem més perquè deleguem la complexitat.
Ser digital o desaparèixer de l'algorisme
I perquè tot això funcioni, la IA no pot viure fora del vehicle. Ha d'integrar-se en el maquinari, en les interfícies que el conductor ja utilitza. I això és una cosa que tota la cadena de valor del vehicle elèctric ha de tenir en compte, des del fabricant de cotxes fins a l'operador de recàrrega. Agents vocals conversacionals accessibles des del cotxe, pantalles que mostren informació contextual sense distreure, connexió directa amb la bateria i amb la xarxa de càrrega en temps real. La pregunta clau per al sector seria ara: qui "posseirà" l'usuari durant el viatge? El cotxe, l'app o la infraestructura? En el futur més immediat, qui governi la navegació, governarà l'experiència. I no oblidem que oferir aquesta navegació intel·ligent costa diners: recopilar dades del vehicle en temps real, mantenir bases de dades actualitzades de la xarxa de càrrega, calcular rutes optimitzades. Per això tots els actors —fabricants, plataformes digitals i operadors de recàrrega— estem invertint massivament en tecnologia.
És clar que els operadors petits sense capacitat tecnològica corren el risc de quedar fora. Si la teva xarxa no ofereix dades fiables en temps real, la IA simplement no et recomanarà. Seràs invisible. L'usuari mai arribarà a la teva estació de recàrrega perquè el seu sistema de navegació el portarà a una altra que sí que estigui integrada. En un món governat per algorismes, no existir en les dades és no existir en la realitat. I pel que fa a la repercussió en l'usuari, no creiem que sigui sostenible regalar aplicacions intel·ligents indefinidament. Probablement veurem una evolució similar a la de la música o la navegació: primer prèmium, després estàndard bàsic amb capes avançades de pagament.
Però per descomptat, per als operadors de recàrrega, això implica un canvi operatiu profund. Quan un usuari arriba amb expectatives creades per una IA, no hi ha marge d'error. Si vas prometre un carregador lliure, de 300 kW i a un preu determinat, i la realitat no coincideix, l'usuari no culparà a la IA: culparà a l'operador. La nostra visió per al 2035 és clara. Tot el treball manual de planificació i la càrrega mental del conductor han de desaparèixer: surts de casa, dius on vas i condueixes. El cotxe t'avisa quan és bon moment per parar i t'ofereix opcions. Arribes, endolles, pagues automàticament i continues. Zero friccions. Com quan agafes un avió: no tries la ruta ni calcules el combustible. Simplement confies i arribes. La batalla ja no és per quilovats. És per experiència. I en aquesta batalla, la intel·ligència artificial no afegeix complexitat, sinó que l'absorbeix. Conduir millor i de forma més sostenible és una realitat.